Fa unes setmanes, un grup de vint joves nouvinguts a Vic van netejar el tram del riu Gurri que va de la Font de Sant Pere a la Font dels Frares. A més de recollir runa i plàstics, també van treure lones provinents d'horts d'alguns pagesos, bolquers, compreses i tovalloletes provinents de les clavegueres, pals d'escombra o bicicletes rovellades, entre altres objectes, molts dels quals van estar llençats expressament al riu i d'altres van ser arrossegats per l'aigua coincidint amb els moments de crescudes.

Els encarregats de portar a terme aquesta operació de neteja van ser un grup de joves del projecte d'acollida "9aVic", una acció conjunta de neteja d'un espai natural a nivell europeu. El regidor de Medi Ambient i Món Rural de Vic, Josep-Ramon Soldevila, va explicar que el projecte pretenia comprometre els ciutadans d'arreu amb la protecció del seu entorn i la defensa de la nostra llar". Pel ell, aquesta activitat "és un exemple de transversalitat on han coincidit la difusió i protecció de l'entorn amb la de l'acolliment i convivència amb els vigatans més novells".

Els joves que van netejar el riu -tots ells lligats al projecte de l'Oficina Municipal d'Acollida (OMA) que aglutina una cinquantena de joves de 21 nacionalitats diferents que també aprenen el català-, eren estrangers que acabaven d'arribar a la ciutat. L'objectiu de la jornada era conscienciar sobre la quantitat de residus que es llencen de forma incontrolada a la natura, a més de promoure'n la recollida.

Tanmateix, sense ànim de criticar aquesta lloable acció dels joves nouvinguts, la seva contribució a la neteja del Gurri palesa que els vigatans no cuidem els nostres rius ni, encara menys, ens responsabilitzem de mantenir-lo net. Està bé que les persones vingudes de fora contribueixin al manteniment dels rius. Però, ¿no hauríem de ser els vigatans nascuts aquí els primers a donar exemple?

Aquests darrers anys hem assistit a una considerable millora de l'estat del Mèder i el Gurri, uns rius que anys enrere eren autèntiques clavegueres a cel obert plenes de residus industrials procedents sobretot d'algunes adoberies i de purins abocats en dies de pluja per alguns propietaris de la ramaderia intensiva. Però si el problema dels residus de les adoberies ha disminuït considerablement gràcies al tancament de les fàbriques, malgrat la vigilància de gent com els esforçats membres del Grup de Defensa del Ter, l'abocament de purins no ha estat desterrat. Aquest és un dels principals reptes que tenim, més enllà de l'abocament de runa, plàstics i residus urbans.

Una de les accions més destacables en benefici de l'entorn dels rius ha estat, des de fa uns anys, la restauració del bosc de ribera del riu Gurri, un projecte que es va materialitzar el 2011 (impulsat per l'aleshores regidora Mercè Vidal) i que posteriorment va continuar per altres trams del recorregut del Mèder. Avui som molts els vigatans que regularment gaudim caminant pel bosc de ribera en els trams del Gurri i el Mèder que porten fins al pont d'en Bruguer i la roureda del Cantarell, i fins a la font de la Talaia i la Guixa.

Mentrestant, a banda de la responsabilitat ciutadana de tots plegats en la preservació de l'ecosistema fluvial, l'Ajuntament està obligat a no abaixar la guàrdia, a impulsar el manteniment i la neteja dels rius i a perseguir els responsables d'embrutar les lleres i contaminar les aigües.