Arriba el fred amics, i amb ell s’acomiada la disbauxa, l’alcoholisme desbocat, el vòmit infecte, l’evasió irresponsable, el sexe a l’aire lliure, l’aroma d’orina al carrer, les oportunitats d’aquells a qui el destí no ha premiat amb un bell rostre, el retrobament amb antigues amistats que fa un any amb qui no tenies cap contacte (ni el volies), l’embaràs de “quinzeanyeres”, el malestar en llevar-te en mig d’un marge tot cobert d’espines i la tasca consistent en recollir tot de gots escampats pel terra per tal de, després, reclamar-ne 1 euro corresponent a cadascun d’ells i fer “l’agost” amb els beneficis generats. En definitiva: s’han acabat les festes majors d’estiu.

Arribats a aquest punt fatídic que es reitera any rere any voldria fer una gens prescindible reflexió al respecte de l’anomenat “Concert de Festa Major Jove”.

En primer lloc el que em crida més l’atenció és aquest petit afegit: “Jove”. Hi ha alguna imposició pel que fa al límit d’edat dels assistents en aquest acte? És que aquest és un atribut propi d’una festa major determinada? És que en el concepte “Festa Major” hi ha implícita la noció de “Festa Major Madura” o fins i tot “Festa Major Geriàtrica”, o el contrari, “Festa Major Infantil”? O potser és que aquest cúmul de possibilitats vénen totes incloses en el sol concepte “Festa Major” i per tal de diferenciar-se d’aquest, al que resta d’aquest conjunt  primer l’anomenen “Festa Major Jove”? Però diferenciar-se de què!?

Doncs bé, jo us ho responc amb un argumentari irrefutablíssim. Resulta que molts ajuntaments o en el seu defecte l’estament d’origen administratiu que té la funció organitzativa de l’esdeveniment “Festa Major” delega a una comissió, associació, agrupació o simplement un “ens plural” format per joves i/o individus que aproximant-se ja a la vellesa encara mantenen l’anhel de joventut, tot allò del qual ells no volen fer-se responsables per res del món. Així doncs el terme “Jove” que molt probablement aquestes comissions, associacions o agrupacions ja utilitzen com a seu, fins i tot amb orgull, com a identificatiu d’allò que caracteritza el seu espai organitzatiu, és en realitat una eina de diferenciació teixida pel poder per tal d’aconseguir que allò que enumerava a l’inici d’aquest escrit meravellós no es relacioni directament amb la seva petja. Així es tanca el cercle: allò “Jove” promou allò que té les conseqüències “característiques” –i majoritàriament indesitjables- d’allò “Jove” mateix. Resumidament: “aquest jovent...”.

Qüestions terminològiques a part,  el més interessant de l’assumpte encara està per arribar. Resulta que en la majoria d’aquestes “Festes Majors Joves”, el finançament econòmic públic (sí sí, no et sorprenguis, la Festa Major no és un regal diví, cada any inverteixes part del teu sou en finançar els concerts de L’Orquestra Meravella i La Principal de la Bisbal –en el millor dels casos-), el finançament econòmic de les Festes Majors Joves, comentava, o bé és escàs o bé és inexistent.  A resultes d’això aquests  herois, perquè són  herois de veritat, que organitzen les Festes Majors Joves, es veuen obligats a aconseguir líquid a través del líquid. Això és, doncs, finançar tota la Festa Major Jove a través dels ingressos que genera la barra i el consum de begudes, en el 97% dels casos alcohòliques (per fortuna meva).

Així doncs aquests herois altruistes, aquesta bona gent amb el cor enorme, amb una empatia tan descomunal cap els conciutadans que per tal d’aconseguir el plaer aliè es sacrifiquen llargs dies i llargues nits, amb un amor sincer i profund cap al seu poble o ciutat, aquests herois, deia, es troben davant la complexa tasca de programar els concerts que encapçalaran la Festa Major Jove. La dificultat de la tasca resideix precisament en el fet d’haver-se de correspondre dos imperatius: en primer lloc que els grups programats siguin capaços d’aglutinar una massa considerable d’individus amb voluntat de gaudir d’un concert gratuït (en efecte, sempre és una mica més fàcil amb aquesta peculiaritat), i en segon lloc i essencial, que aquesta aglutinació humana no només faci acte presencial a l’esdeveniment sinó que estigui fonamentada per una necessitat imperiosa de nodrir la seva ànima amb quantitats industrials de beuratge fermentat i/o destil·lat.

Des del punt de vista dels grups contractats, això es resumeix en aquesta trista màxima: “Has de ser capaç de generar el teu preu en beuratge”.

Sobre les conseqüències d’aquesta situació prefereixo no fer-ne cap valoració ni reflexió ja que per ara el suïcidi és una possibilitat que vull mantenir allunyada de mi. Sigui com sigui fóra bo que col·lectivament prenguéssim consciència del motiu iniciàtic que gesta el que avui considerem quelcom habitual o fins i tot identificatiu de cert tipus de celebracions. És més que probable que la sorpresa i la indignació ens despertin de l’embriaguesa en la qual sembla que estiguem immersos i absorts. Despertarem.

PD: Si pretenies deixar un missatge anònim desitjant-me el suïcidi, que sàpigues que m’he avançat. Un petó, guapo.