Ara que som a la setmana de la Dona (tots els sants tenen vuitada, el 8M també!), us explico el que per a mi és un motiu d'orgull familiar i penso que també ho hauria de ser per a Cantoni: La tieta de la meva mare, Carme Oliu, germana de l'hereu de cal Corder (el meu avi), va ser la primera persona de Cantoni que va fer estudis superiors. Sí, la primera persona, i era una DONA.

Us ho explico: Era la germana soltera de l'hereu i va anar a servir a Barcelona als anys 1914-1917 aproximadament. I la gent d'aquella casa de Sarrià li van pagar els estudis d'infermeria. No sé qui va convèncer qui, el cas és que els hi van retribuir.

Després d'això, l'objectiu de la tieta Carme va ser que els nebots (5, el gran un noi, en Ramon Oliu, el de les maratons; la resta, noies) estudiessin a la universitat. Ella sabia que el món se'ls obriria si ho feien. Els va pagar els estudis, a en Ramon d'enginyeria química i, a les noies, de mestres, infermeres...

La guerra l'havia passat treballant a l'Hospital Clínic (sense comentaris del panorama que hi devia veure i viure!) mentre la resta de la família, excepte els dos nebots grans que ja estudiaven a Barcelona, continuaven a Cantoni. Després, el 1941, van baixar tots a la ciutat per raons que ara no fan al cas. El 1945 el meu avi va morir, i la meva àvia era mestressa de casa, de manera que va ser ella, la tieta Carme, qui va haver-se d'encarregar un cop més dels estudis dels nebots, treballant de dia a l'hospital, i també amb un metge en consulta privada, i punxant a les cases de "gent rica", de nit.

Recordo que la meva mare i les meves tietes deien que "La tieta Carme no dormia mai". Tampoc no menjaven gaire tots plegats, a la postguerra i tot just aterrats a la ciutat que llavors vivia immersa en la misèria. I a Cantoni era impensable pujar-hi, no hi havia diners ni per comprar un bitllet de tren. Però estudiaven, això sí, era el més important. I tot gràcies a ella que, quan va tenir "col·locats" els nebots, uns anys més tard, va treballar al Cotolengo, va obrir amb un metge la primera maternitat a les Hurdes on, deia, fins aleshores les dones parien al mig de la plaça i tothom s'ho mirava perquè era com una mena d'espectacle.

De la tieta Carme, d'altra banda, una persona encantadora pel que jo recordo, us en diria moltes més coses, però ara, el que importa d'aquesta història és el que us he anunciat al començament: que la primera persona amb estudis superiors a Cantoni va ser UNA DONA. I penso que aquest record és una bona manera de celebrar aquests dies. Gaudiu-ne.