Els dies 17 i 18 de setembre vaig ser a Bolonya juntament amb el primer rector de la UVic-UCC, Ricard Torrents; el vicerector de Relacions Institucionals, Joan Masnou; i l’estudiant de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, Núria Garcia per signar la Carta Magna de les Universitats. La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya ja es troba, només divuit anys després de la seva creació, entre les 800 universitats del món que l'han signada. La cerimònia va tenir lloc a la Universitat de Bolonya, en el marc de la conferència anual de l’Observatori de la Carta Magna.
Amb aquesta signatura la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya passa a formar part del grup de les universitats d’Europa i del món que refermen el seu compromís amb el desenvolupament cultural, científic i tecnològic; amb la difusió del coneixement cap a les noves generacions; amb la formació permanent per al futur cultural i econòmic de la societat; i amb el respecte per l'equilibri en el medi natural i la vida.
La signatura de la Magna Charta Universitatum implica el compromís de la institució de vetllar pels principis fonamentals de la universitat, entre els quals es compten la preservació de l’autonomia universitària, la indissociabilitat entre la docència i la recerca, la llibertat de recerca, de docència i de formació; i, com a dipositària de la tradició humanística europea, la voluntat d’arribar al saber universal gràcies al coneixement recíproc i a la interrelació entre cultures. La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya es compromet a desenvolupar les eines necessàries per portar a terme aquests principis fonamentals.
L’origen d'aquest document es remunta al 18 de setembre de 1988 quan, en presència de molts líders polítics i representants de la societat, 388 rectors de tot el món van signar la Carta Magna de les Universitats. Des d’aquell moment i fins avui, la Carta s’ha convertit en la principal referència per als valors i principis fonamentals de la universitat i continua sent rellevant per a la missió de les universitats de tot el món.
L’Observatori de la Carta Magna, organització sense ànim de lucre fundada per la Universitat de Bolonya i l’Associació Europea d’Universitats, celebra anualment una conferència internacional per debatre i fer front als reptes actuals en defensa dels valors fonamentals de la universitat. El tema de la conferència d'aquest any van ser els reptes que afronten els valors fonamentals dels estudiants de diferents parts del món en conflicte i què poden fer les universitats per mantenir els seus valors en un context global canviant.
Per a una universitat com la nostra, tan jove, és molt important haver pogut passar a formar part del grup d'universitats compromeses formalment amb el progrés del coneixement i el foment de la tradició humanística i de l'autonomia universitària. És una gran fita i no podem sinó estar-ne satisfets i orgullosos. Amb aquesta signatura passem a formar part de la tradició universitària iniciada el 1158, quan l'emperador Federic I Barba-roja promulga la Constitutio Habita, que determinava que cada escola passava a ser una societat de socis (estudiants), encapçalada per un mestre (dominus) que seria compensat amb les quotes que pagarien els estudiants. L'Imperi es comprometia a protegir els estudiants que viatjaven per motiu d'estudis de la intrusió de qualsevol autoritat política.
És un moment seminal en la història de les universitats europees. La universitat es converteix en el lloc on la investigació podia desenvolupar-se lliurement, independentment de tots els altres poders. I que continuï així per molts anys.
ARA A PORTADA

- Jordi Montaña
- Exrector de la UVic-UCC
07 d’octubre de 2015
Et pot interessar
- Els consorcis de les universitats europees: una aposta en el camí per millorar la cohesió continental Josep-Eladi Baños
- El temps al Collsacabra Blanca Busquets
- L'Alzheimer del Mestre Enric Casulleras
- Aprofitem l'oportunitat per eliminar l'amiant d'Osona i el Moianès David Mercader Carrera
- Infermeres heroïnes Blanca Busquets
- Intel·ligència artificial a la docència universitària: panacea o maledicció? Josep-Eladi Baños