La universitat no pot tancar-se en si mateixa, viure allunyada de la realitat que l’envolta o mostrar-se indiferent a les necessitats del seu moment històric. No pot ser una torre de vori on només es treballa per al propi coneixement. Cal que desenvolupi, amb qualitat, una sèrie d’objectius.

El primer i un dels més importants és la docència, la formació de les persones al llarg de la seva vida. El segon objectiu és la recerca, la creació de nou coneixement per alimentar i millorar la docència. El tercer és la transferència del coneixement a la societat per tal que arribi, més enllà dels estudiants universitaris, a les institucions, empreses i organitzacions... Recentment es parla encara d’una quarta missió: ajudar al desenvolupament de la societat. No em puc imaginar res més ajustat a la funció social de les universitats que retornar, actualitzat i acrescut, el coneixement a l’entorn més pròxim. Un coneixement que s’ha de desenvolupar, forçosament, amb la complicitat i la col·laboració de la societat.

A les aules tenim professionals, investigadors i professors associats que compaginen la docència amb la tasca d’investigació als laboratoris, als grups de recerca de la UVic-UCC o a altres universitats i empreses (de fet, en molts projectes competitius europeus és necessària aquesta associació). Aquesta simbiosi entre la universitat, els grups de recerca i els projectes externs és justament el camí a seguir. Exportar el coneixement a la societat, que els resultats siguin de benefici conjunt i que estiguin fets amb la complicitat de tot l’entorn.

Un exemple recent d'això que explico és la presentació pública de la marca Vic i de la marca Empordà en les quals la UVic-UCC ha tingut un paper fonamental en cadascuna de les etapes de creació a través del grup de recerca TRACTE (Traducció Audiovisual, Comunicació i Territori) i Eumo-dc, que compten amb un grup de professors i professionals amb el coneixement necessari i un bagatge ampli en el desenvolupament i elaboració de marques i, especialment, de marques o branding de territoris i ciutats.

No cal destacar aquí la importància de la marca en la societat moderna -això ens donaria per a un llibre-, però sí que cal posar en valor la importància de les marques de territori o de ciutat en el marc de la globalització. A la UVic-UCC, a través del grup de recerca TRACTE, hem elaborat una metodologia de treball oberta, participativa, molt dialogant i al servei de les institucions per construir marques de territori, una referència que identifiqui i valoritzi la personalitat del lloc, i en la qual tothom se senti còmode. A més, a la UVic-UCC tenim un avantatge diferencial: tenim una empresa, Eumo-dc, capaç de plasmar el conjunt de significats que hi ha darrere de la marca que els estudiosos han fet aflorar i han consensuat, en una proposta visual, és a dir, de transformar una identitat en una imatge.

Aquests dos exemples de transferència a la societat del coneixement i el saber fer de la universitat tenen un significat afegit: la marca Vic ens demostra la vinculació al territori pròxim de la UVic, on la ciutat és l’origen de la universitat i on la universitat té com a campus natural la ciutat, i la marca Empordà ens mostra la vocació d’abast territorial de la UVic-UCC. Com dic molt sovint: la UVic-UCC té vocació de ser una universitat global a partir del territori.

Justament aquest dimarts 7 d’abril, com a representant de la UVic-UCC, vaig signar a l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb l’alcalde de la ciutat i altres rectors, la creació del Consell Municipal d’Universitats, un òrgan consultiu i de participació de les universitats dins el Consell de Ciutat. Es tracta d’un exemple més d’aquesta voluntat de ser un centre d’abast territorial ampli. Per cert, just l’endemà, dimecres, a l’Àgora d’Opinió vam tenir com a convidat a l’Atlàntida l’alcalde Xavier Trias.