Aquest curs celebrem el 20è aniversari de la UVic-UCC, que va ser aprovada per unanimitat del Parlament de Catalunya el 21 de maig de 1997, després de 20 anys d’haver començat l’Escola Universitària de Mestres d’Osona, de 15 anys d’haver començat l’Escola Universitària d’Infermeria d’Osona i de 10 anys d’haver començat l’Escola d’Estudis Empresarials d’Osona, facultats que ara celebren també els seus 40, 35 i 30 anys d’existència respectivament. (No em vull deixar la Facultat de Ciències i Tecnologia, que va celebrar el seu 25è aniversari el curs passat).

En un aniversari així no puc sinó recordar i agrair la feina que van dur a terme els rectors que m'han precedit i gràcies als quals el que tenim avui ha estat possible, Ricard Torrents, David Serrat i Assumpta Fargas. Des d’aquí vull agrair-los la tasca que varen desenvolupar cadascun en el seu moment, amb el seu estil, personalitat i circumstàncies.

He de mencionar també els cinc alcaldes que han estat presidents de la Fundació Universitària Balmes, entitat titular de la Universitat des del 1985 i que tant l'ha ajudada en aquests vint anys, Ramon Montanyà, Pere Girbau, Jacint Codina, Josep M. Vila d’Abadal i Anna Erra. Tots ells mereixen el nostre reconeixement per haver fet possible aquesta aventura meravellosa de portar la universitat a l’única ciutat que no és capital de província, i d’ajudar-la a desenvolupar-se com ho ha fet. No em vull deixar l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que com a president de la Fundació Universitària del Bages va fer possible la federació de les dues fundacions que els darrers anys ens ha portat on som ara.

I naturalment, no oblido les persones que dia a dia han fet possibles els avenços i el prestigi d’aquesta universitat, el personal docent i investigador i el personal d’administració i serveis, que cadascú des del seu lloc ens han portat fins on som ara.  Com deia, els darrers tres anys d’aquesta aventura els hem fet en federació amb la Fundació Universitària del Bages, que també compta amb una tradició de 25 anys, des del 1990, i amb la qual vam formar la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, nom que actualment ens aglutina a tots per fer-nos més forts per acarar el futur amb més garanties i massa crítica.

Com a federació universitària de dues ciutats mitjanes de Catalunya, Vic i Manresa, tenim la voluntat de teixir, i de fet estem teixint, complicitats per fer possible la Catalunya-ciutat universitària, és a dir, per vertebrar el territori de manera que tot el país, a través de la seva xarxa de ciutats, faci el pas cap a l’anomenada societat del coneixement, que és la revolució que avui mou el món i que el mourà en el futur.

La nostra és una clara aposta de país i de servei a les persones i el territori. Ara que sembla que anem cap a un món en què la tecnologia ho és tot i es fa totpoderosa, la universitat ha de posar l'accent també i sobretot en els homes i les dones, perquè ells són la universitat, són els generadors, impulsors, transmissors o receptors del coneixement que fa possible la comprensió del món, d'un mateix i la creació de la ciència i la tecnologia que amplien les nostres capacitats fins a límits desconeguts.