L’entitat civil Òmnium Cultural, implantada arreu del territori i integrada actualment per 25.000 socis, va celebrar l’any passat el seu mig segle d’existència en defensa de la llengua, la cultura i el país. Cinquanta anys –aviat és dit– de protecció constant i voluntariosa de la nostra identitat diferenciada i perseguida, en grau divers, durant i després del franquisme, bo i desenvolupant una tasca importantíssima de suplència o de complement sociocultural davant les escomeses polítiques, econòmiques i morals de l’imperialisme espanyol.

Òmnium, presidida actualment per l’economista Muriel Casals, ha tingut l’encert de commemorar l’escaiença amb l’elaboració d’un documental i d’un llibre col•lectiu que demostren l’ampli suport social amb què compta l’entitat. El documental, emès per TV3 dins l’espai “Sense ficció” el dimarts 20 de desembre, relata els seus orígens fundacionals el juliol de 1961 a càrrec de cinc empresaris doblats de mecenes (Carulla, Cendrós, Millet, Riera i Vallvé) i els avatars més importants de la seva llarga trajectòria amb declaracions de personalitats com l’expresident Jordi Pujol, el cantant Lluís Llach, el naturalista Martí Boada, l’escriptora Empar Moliner o el tècnic del FCB Josep Guardiola. La filmació, àgil i elegant, alterna fotos i gravacions antigues amb imatges d’esdeveniments col•lectius recents organitzats o participats per Òmnium com la multitudinària manifestació del 10-J de 2010 contra la sentència del TC sobre el nou Estatut, el magnífic lip-dup per la Independència o la darrera edició de la Marxa dels Vigatans.

El llibre –format gran, disseny atractiu– es titula “Òmnium Cultural. Mig segle fent país” i compta amb un total de 84 col•laboradors representatius del món de la cultura, la política i la societat catalanes que aporten un element al•lusiu a la seva relació particular amb l’entitat: un poema, una fotografia, una pintura, una partitura, un diploma, un certificat, un retall de premsa, una lletra de cançó, la portada d’una obra premiada. La seva principal virtut és, sens dubte, la transversalitat múltiple –generacional, professional, territorial i ideològica– dels seus participants. Hi destaquen els polítics Jordi Pujol i Pasqual Maragall, el novel•lista Jaume Cabré, el poeta Feliu Formosa, els cantants Maria del Mar Bonet i Roger Mas, els periodistes Manuel Cuyàs i Toni Soler, el director d’orquestra Antoni Ros Marbà, l’actriu Montserrat Carulla, l’historiador Josep Termes, el sociòleg Salvador Cardús, el cuiner Nandu Jubany i els promotors culturals Josep Espar i Eliseu Climent.

La tasca de promoció i normalització de la llengua i la cultura catalanes que ha desenvolupat l’entitat durant cinc dècades ha estat enorme i demostra que som una nació que no accepta la rendició. Han estat crucials, per exemple, les diferents actuacions que, en plena dictadura, Òmnium va impulsar a favor de la potenciació de la llengua: la formació de mestres de català, l’impartiment de cursos clandestins o semiclandestins i l’organització de premis literaris locals, comarcals i nacionals destinats tant a joves promeses com a escriptors ja consagrats; pensem, d’una banda, en les convocatòries escolars organitzades per diferents delegacions d’Òmnium arreu del territori, i, de l’altra, en el cartell de premis que es concedeixen anualment cada desembre –els emblemàtics Sant Jordi de novel•la, Carles Riba de poesia, Mercè Rodoreda de contes, etc– en el decurs de la Nit de Santa Llúcia.

La labor d’Òmnium, desgraciadament, continua sent molt necessària trenta-cinc anys després de la recuperació del govern de la Generalitat i del consegüent desplegament de l’Estatut d’Autonomia que vam aconseguir pactar aleshores. El seu insubornable esperit de servei al país va tornar a quedar ben palès amb l’organització impecable de la històrica manifestació del 10-J, però, veient la perillosa reactivació de l’anticatalanisme més irracional a càrrec dels poders polítics i jurídics espanyols, és molt probable que a Òmnium Cultural se li presentin, ben aviat, reptes encara molt més difícils de superar. Atesa la seva llarga trajectòria a favor del país, sabem que no cedirà davant la prova més extrema.