La verneda és el nom d’un barri de Barcelona. Sant Just Desvern, un poble del Baix Llobregat. Aquests topònims (verneda i vern) ens remeten a un temps en què tots plegats estàvem, mentalment i física, ben a tocar de la natura.   

Les vores de riu tenen la seva pròpia vegetació́, que s’anomena vegetació́ de ribera. Conforma una sanefa característica que va resseguint el curs del riu. La vegetació́ de ribera té un paper important com a refugi d’animals i plantes, connector ecològic, font d’aliment per a l’ecosistema, filtre de contaminants de l’aigua, estabilitzador dels marges, esmorteïdor de les riuades, recàrrega d’aqüífers, regulador de la insolació́ i la temperatura de l’aigua. I constructor de paisatge: fa que els rius siguin molt més bonics!

Al Ter i a bona part d’Osona, la vegetació d’arran d’aigua correspon a la verneda i la salzeda o sauleda. El vern hi forma línies estretes vora l’aigua, acompanyat pel salze o saule blanc i una quantitat variable d’altres espècies, unes autòctones, altres invasores (si les voleu conèixer, cliqueu aquí). La robínia o acàcia és l’espècie forana més abundant i invasiva. La segueixen en abundància varietats i espècies de pollancres de plantació, com les carolines, seguides del plàtan i el negundo.

Les intervencions humanes a la riba del riu (tales, moviments de terres, ramaderia intensiva, etc.) i altres pertorbacions fan que els verns i saules se’n retirin i les espècies invasores trobin l’oportunitat per establir-s’hi. Es consideren invasores aquelles espècies que proliferen en un territori del que no són originàries i on han accedit per acció humana. Representen una pressió important perquè poden arribar a constituir poblaments monoespecífics, sense valor natural. Cal controlar les espècies invasores i, tant o més important, evitar-ne noves introduccions.

Els boscos de ribera, un dels sistemes naturals més diversos i ecològicament més dinàmics i rellevants, són alhora un dels ambients més degradats arreu d’Europa, sobretot a les regions més desenvolupades i poblades com la nostra. Per això, a l’àmbit de la Unió Europea molts ambients de ribera han estat declarats hàbitats d’interès i de conservació prioritària (a partir de l’aprovació de la Directiva Hàbitats, l’any 1992).

La recuperació dels nostres rius, doncs, ha d’anar més enllà de la qualitat de l’aigua: tant la llera com les illes, ribes i riberes fluvials mereixen, a ser possible, ser conservades i restaurades. Aquest bosc de ribera tan emblemàtic, la verneda, un cop reconstituïda, atraurà aviat fauna diversa i valuosa: espiadimonis, el pigot garser petit, el rossinyol, el cargolet, el cabusset, l’ànec collverd, la polla d’aigua, el blauet o botiguer, l’oriol, la cuereta torrentera, la cuereta blanca, el corriol petit, el bernat pescaire, el ratpenat d’aigua, la llúdriga…