Hi ha un mal omnipresent en totes aquelles coses que es fan i es desfan, la passivitat. Des d’aquest meu humil espai vull intentar que una de les pràctiques que més m’ofèn – a mi i a qualsevol ésser sensat -, pugui abandonar-se a favor de la cura per la llengua i la seva musicalitat. Em refereixo, com haureu deduït si heu llegit el títol que engloba l’article i que he escrit amb aquest objectiu primari, a les lletres de cançons (la lírica) que contenen paraules amb els accents creuats, és a dir, que l’entonació musical que es dóna a la paraula no s’adequa a la seva natural accentuació en la parla.  

Us posaré un exemple, m’invento un vers qualsevol que potser us remet a alguna lletra de cançó però heu d’acceptar que si us passa és cosa vostra, jo no n’assumeixo cap responsabilitat (les grafies que utilitzo només pretenen ésser precisament això, gràfiques envers allò que pretenc mostrar).

“Nascut entre planes i caderners”

Estarem d’acord en que la pronúncia correcta d’aquest vers seria, marcant-ne els accents tònics amb un accent circumflex: “nascÛt Êntre plÂnes Î cadernÊrs”. I també estaríem absolutament d’acord en que per res del món ens atreviríem a dir: “nÂscut Êntre plÂnes Î cadernÊrs”.

Doncs bé, més enllà d’aquest exemple d’invenció pròpia però amb cert regust paradigmàtic, haig de dir-vos que la nostra literatura musical, en la seva vessant lírica, és plena a vessar d’aquests crims sens compassió a les paraules.

És per això que proposo que col·lectivament abandonem la passivitat vers aquest deix creatiu. Recordo una frase, l’autor de la qual he oblidat, que feia, parlant de la creació poètica, més o menys així: “...la rima i la mètrica que imperen a una forma poètica, forcen al poeta a trobar altres camins la bellesa dels quals no aconseguiria sense aquest esforç artístic”.

La tasca del lletrista no dista en absolut d’aquesta exigència, és més, els seus versos s’inscriuen en un perfil melòdic que té personalitat pròpia i això suposa una responsabilitat per part d’aquell qui traça paraules a través d’aquest fil sonor. Hem d’exigir aquest esforç i hem apartar-nos de la passivitat quan aquest no hi sigui present. Reaccionem-hi.

Ho hem de fer si tenim estima per la música i per la llengua, sigui quina sigui. No siguem estupÍds.