L'”emigrant” és un mot amb reminiscències patriòtiques al nostre país; el protagonista del poema de mossèn Cinto o més tard l'exiliat perseguit per la dictadura en són un exemple. Però per definir la realitat actual ells no serien uns bons candidats. Emigrar al segle XXI no té res a veure amb la pàtria, si més no, no amb la nostra. Per contra, si té a veure amb l'economia, sobretot a la comarca durant els darrers anys.

Osona no és un territori caracteritzat per l'emigració però cal apuntar la tendència actual a fer la maleta i marxar a l'estranger. A la recerca d'una millora laboral.

Un estudi sobre els residents a l'estranger de la comarca mostra el creixement exponencial d'aquest col·lectiu arran de l'esclat de la crisi econòmica: un 146% més des de l'any 2009 i un 23,7%  només en el darrer any, molt per damunt del conjunt de Catalunya (9,31%).

D'aquestes 2.935 persones que fins fa poc vivien a Osona i s'han traslladat a viure a l'estranger, un 50% són nascudes a Catalunya, mentre que un 29 % són immigrants que tornen al seu país d'origen, i la resta són immigrants que simplement canvien de país d'acollida.

Els osonencs que marxen es desplacen principalment a Europa. Però no podem obviar el fet que cada país d'acollida es caracteritza per rebre una franja concreta d'edat. Alemanya, Bèlgica i França reben sobretot els menors de 15 anys, així doncs podríem arriscar-nos a interpretar que són països acollidors de famílies, convertint-se en aquells països que més població han rebut. Mentre que el Regne Unit, Suïssa i els Països Baixos reben sobretot població activa, aquells que tenen entre 25 i 44 anys, i que majoritàriament viatgen sense fills.

És clar que a la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat. Les dades registrades al PHRE (Padró d'Habitants Residents a l'Estranger) contemplen només una situació prou estable com per a registrar-se als consolats.

Segons la FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes), la nova emigració catalana respon a quatre perfils: un grup de joves amb una excel·lent qualificació acadèmica o professional, un grup de joves llatinoamericans amb doble nacionalitat que han crescut a Catalunya i ara tornen al país dels seus orígens, un grup de treballadors qualificats desplaçats per les seves empreses, i el darrer grup molt variat que aprofita el dret a la lliure circulació de la Unió Europea a la recerca d'oportunitats.

La taxa de retorn dels emigrants actuals és baixa, més quan es tracta del primer perfil, aquell més qualificat. Res no fa pensar que aquest emigrant es comportarà de manera diferent a aquell emigrant de generacions passades, quan tot i la recuperació econòmica un decideix que ja és massa tard per tornar. Arribats en aquest punt i tornant a la reflexió inicial, i després d'interpretar les dades, gosaria dir que, a efectes pràctics, l'emigrant del segle XXI no és a més d'un segle de l'Emigrant.