A Catalunya existeixen alguns temes que són tabús informatius. Durant el 92, per exemple, estava mal vist criticar els Jocs Olímpics i tots els mitjans de comunicació parlaven del gran èxit olímpic, sense escletxes ni matisos. Amb el Mobile World Congress (MWC), tret d’excepcions, ha passat força el mateix. S’ha presentat Barcelona com la gran capital tecnològica, l’aparador del progrés més innovador o el motor d’un impacte econòmic indiscutible.

La tendència al discurs únic de l’èxit total sol passar, al meu entendre, perquè els catalans vivim massa preocupats per “com ens mira el món”. Una preocupació una mica exagerada ja que els habitants dels cinc continents tenen altra feina abans que fixar-se en nosaltres. Els Mossos d’Esquadra també han participat d’aquest balanç triomfalista assegurant que durant els dies del Mobile s’han mantingut “uns nivells òptims de seguretat”. Segons els Mossos, la pressió policial ha fet que l’activitat dels carteristes tingués una “una incidència baixa” i la prevenció ha estat la clau de “l’èxit”.

No negaré que la vigilància en un congrés amb 101.000 inscrits és una qüestió tècnicament molt complexa. És evident que cal reconèixer la feina per protegir el recinte al més alt nivell ja que, després dels atemptats de París, l’amenaça terrorista existeix en qualsevol punt de concentració humana massiva. Ara bé, si ens fixem en els furts, les estrebades, o els robatoris als hotels i a altres llocs de Barcelona, i sobretot si mirem com s’ha comunicat aquest tipus de delinqüència, les coses no han anat tan bé.

Gràcies a una classe de Periodisme a la Universitat de Vic, he descobert llacunes en la informació que s’ha enviat a la premsa sobre la seguretat en el Mobile. Ho afirmo així, sense embuts, perquè vaig encarregar una pràctica als meus estudiants i, en preparar els materials, vaig comprovar que les dades oficials dels Mossos senzillament no quadren.

Segons el comunicat que van emetre els Mossos d’Esquadra l’any passat, en l’edició del Mobile World Congress 2015 es van registrar 94 fets delictius. I segons el comunicat que han emès els Mossos d’Esquadra aquest 2016, l’última edició del Mobile World Congress ha registrat 145 fets delictius. Curiosament, però, la nota de premsa d’enguany diu que el nombre de fets denunciats “es manté estable amb un lleuger augment de cinc fets respecte l’edició anterior”.

Passar de 94 a 145 fets delictius significaria una puja de 51 delictes més i no pas de 5. Seria, si fos així, un augment del 54%. en un any. Queda clar, en principi, que les dades grinyolen.

Davant d’aquestes informacions contradictòries, amb els estudiants vam decidir trucar els Mossos per saber què ha succeït. Vaig fer la trucada des de classe. La policia primer em va dir que només atenia els mitjans acreditats. Quan els vaig insistir que qualsevol ciutadà pot consultar les notes de premsa penjades, em van indicar que formulés la petició per escrit. Finalment, dilluns 29 de febrer, els Mossos em van telefonar per intentar aclarir el succeït.

L’última versió dels Mossos és que el recompte publicat de l’any passat encara no estava tancat i que, per això, balla la xifra de 94 fets delictius. És a dir que la Generalitat va enviar la nota de premsa el 5-3-2015, però els tres o quatre  dies posteriors  —quan els inscrits al Mobile ja havien retornat als seus països— es van cursar més denúncies. Per tant,  ¿es van registrar 46 denúncies més després del comunicat oficial? Per què es va amagar aquesta xifra?   

No vull aigualir els mèrits de Barcelona per un congrés de primeríssima divisió, que aplaudeixo de debò. El senyor Mark Zuckerberg i tots els altres visitants haurien, però, d’estar alerta que no els pispin la cartera. Tot i que la premsa ha publicat que la seguretat estava blindada, que ha baixat la delinqüència (?), que els Mossos han aprovat amb nota i que s’han fet campanyes als hotels donant consells per evitar robatoris; la realitat és que durant el Mobile, per Barcelona els lladres no han parat: 36 delictes de mitjana al dia!

Més enllà d’aquest cas, em pregunto si la mala gestió de les dades, en general, és només un despropòsit accidental o si la informació s’utilitza institucionalment per construir un relat fal·laç.