Ara a portada
-
Societat Salut i l'Ajuntament de Vic perfilen la cessió del solar del Mercat Municipal per construir-hi un nou CAP Irene Giménez Vinyet
-
Societat Osona Salut Mental amplia les instal·lacions amb consultoris nous i sales per a teràpies de grup Redacció
-
Ciutats Sau instal·la alarmes per advertir la població en cas de trencament de la presa Arnau Urgell i Vidal
-
Cultura i Mitjans El bressol original que va allitar Jacint Verdaguer s'exposarà de forma permanent a la Casa Museu de Folgueroles Redacció
-
19 de març de 2013
Potser alguns i algunes de vosaltres ja relacionarà la pregunta amb les paraules que Jorge Fernández Díaz va dir a principis de març sobre les parelles homosexuals. Si hi ha algun lector o lectora que no ha tingut l’oportunitat de llegir la notícia, us recomano que ho feu.
Ja fa un temps, aquí mateix, a Osona.com vaig parlar de l’homosexualitat ja que encara queda molt de camí per fer perquè l’homofòbia deixi d’existir i queda molt per fer perquè les paraules com discriminació, anormalitat o malaltia deixin d’estar relacionades en el pensament de moltes persones amb l’homosexualitat. Però personatges com Jorge Fernández Díaz no ens ajuden a acabar amb l’homofòbia que molta part de la societat encara té.
Aclarim conceptes: l’homofòbia és l’aversió i/o la discriminació envers les persones homosexuals.
Crec que és important, però, que ens centrem amb allò que aquest senyor ha dit públicament i que reflexionem envers les seves paraules, que van ser les següents: "Si ens oposem al matrimoni entre persones del mateix sexe, no podem usar arguments confessionals. Existeixen arguments racionals que diuen que aquest matrimoni no ha de tenir la mateixa protecció per part dels poders públics que el matrimoni natural. La pervivència de l'espècie, per exemple, no estaria garantida".
M’agradaria fer dos matisos a les seves declaracions:
1. El matrimoni natural: si ens remuntem ben bé al nostre esperit reproductiu (que tenim com a animals que som) allò natural seria poder tenir vàries parelles sexuals per poder garantir la pervivència de l’espècie. La monogàmia redueix el nombre de fills que té una persona al llarg de la seva vida. De fet, físicament, homes i dones tenim diferents nivells de testosterona amb una explicació que intentaré resumir de manera senzilla:
a. L’home té més testosterona ja que podria fecundar més d’una femella, si no fos monògam.
b. La dona té menys testosterona ja que un cop està gestant té més de nou mesos “ocupats” on una nova fecundació no seria possible.
Deixeu-me parodiar una mica les paraules del senyor Fernández Díaz... ja que mentre la dona està gestant, l’home podria estar fecundant a una nova parella i així acabem d’assegurar del tot la continuïtat de l’espècie.
2. Crec que no són les parelles homosexuals les que, de veritat, posen en perill la pervivència de l’espècie humana. Hi ha moltes d’altres coses que posen en perill que l’espècie pugui tirar endavant: la intolerància, els desnonaments, la corrupció, la pobresa, etcètera.
Per tant, li diré a el senyor Fernández Díaz que es preocupi més de tots aquests temes i que es preocupi menys de les parelles homosexuals. Possiblement ell no sap que és l’amor, l’atracció, el desig i el compromís allò que fa que siguem homosexuals o heterosexuals.
Ah! I també li diré que els humans no només estem en aquest món per a reproduir-nos. Hi ha moltes coses a fer en aquesta vida, a part d’això, evidentment.
Ja fa un temps, aquí mateix, a Osona.com vaig parlar de l’homosexualitat ja que encara queda molt de camí per fer perquè l’homofòbia deixi d’existir i queda molt per fer perquè les paraules com discriminació, anormalitat o malaltia deixin d’estar relacionades en el pensament de moltes persones amb l’homosexualitat. Però personatges com Jorge Fernández Díaz no ens ajuden a acabar amb l’homofòbia que molta part de la societat encara té.
Aclarim conceptes: l’homofòbia és l’aversió i/o la discriminació envers les persones homosexuals.
Crec que és important, però, que ens centrem amb allò que aquest senyor ha dit públicament i que reflexionem envers les seves paraules, que van ser les següents: "Si ens oposem al matrimoni entre persones del mateix sexe, no podem usar arguments confessionals. Existeixen arguments racionals que diuen que aquest matrimoni no ha de tenir la mateixa protecció per part dels poders públics que el matrimoni natural. La pervivència de l'espècie, per exemple, no estaria garantida".
M’agradaria fer dos matisos a les seves declaracions:
1. El matrimoni natural: si ens remuntem ben bé al nostre esperit reproductiu (que tenim com a animals que som) allò natural seria poder tenir vàries parelles sexuals per poder garantir la pervivència de l’espècie. La monogàmia redueix el nombre de fills que té una persona al llarg de la seva vida. De fet, físicament, homes i dones tenim diferents nivells de testosterona amb una explicació que intentaré resumir de manera senzilla:
a. L’home té més testosterona ja que podria fecundar més d’una femella, si no fos monògam.
b. La dona té menys testosterona ja que un cop està gestant té més de nou mesos “ocupats” on una nova fecundació no seria possible.
Deixeu-me parodiar una mica les paraules del senyor Fernández Díaz... ja que mentre la dona està gestant, l’home podria estar fecundant a una nova parella i així acabem d’assegurar del tot la continuïtat de l’espècie.
2. Crec que no són les parelles homosexuals les que, de veritat, posen en perill la pervivència de l’espècie humana. Hi ha moltes d’altres coses que posen en perill que l’espècie pugui tirar endavant: la intolerància, els desnonaments, la corrupció, la pobresa, etcètera.
Per tant, li diré a el senyor Fernández Díaz que es preocupi més de tots aquests temes i que es preocupi menys de les parelles homosexuals. Possiblement ell no sap que és l’amor, l’atracció, el desig i el compromís allò que fa que siguem homosexuals o heterosexuals.
Ah! I també li diré que els humans no només estem en aquest món per a reproduir-nos. Hi ha moltes coses a fer en aquesta vida, a part d’això, evidentment.