Si no fos per la pressió ciutadana, molts aspectes de la vida quotidiana bàsics que depenen de l’administració quedarien amagats sota la catifa de la desídia. Davant la inoperància de les administracions i l’autisme de Renfe i Adif, des de fa cinc anys el col·lectiu ciutadà “Perquè no ens fotin el tren” treballa i es mobilitza regularment per aconseguir millores i evitar retrocessos en el servei de tren de la línia R3 de Rodalies de Catalunya (Hospitalet de Llobregat - La Tour de Carol). L’abnegada dedicació d’aquests militants de la dignitat ciutadana no sempre apunta a grans propostes i sovint acostuma a concentrar-se en l’assoliment de petites victòries del dia a dia, que sempre sumen. Una tasca infatigable, digna de ser aplaudida pels ciutadans partidaris del transport públic.

Més enllà de les eternes reivindicacions majoritàries del desdoblament de la línia, la plataforma cívica va néixer el gener del 2013, coincidint amb les protestes pel possible tancament de l'estació de Torelló, un fet que gràcies a la seva insistència es va poder evitar. Aleshores, el col·lectiu també va aconseguir la inclusió de diverses estacions del nord d'Osona i el Ripollès al sistema integrat de Rodalies. 
    
Mesos abans, a finals de 2012, Adif havia anunciat que volia automatitzar el servei de venda de bitllets de l'estació de Torelló i reduir el personal. Davant la falta de competències de l’ajuntament de Torelló i la Generalitat, un grup de ciutadans va convocar concentracions, on usuaris i partits polítics van tallar simbòlicament les vies en senyal de protesta. Aquestes accions van aconseguir que Adif posposés l'automatització de l'estació i millorés la proposta inicial. Va ser d’aquestes accions que va néixer el col·lectiu ‘Perquè no ens fotin el tren’, que des d’aquell moment va esdevenir l’organitzadora i capdavantera de les protestes contra l'automatització de l'estació.
    
Poc després, seguint l’estela de la plataforma i davant l’evidència que la problemàtica de la línia afectava la majoria de poblacions, diversos usuaris de Ripoll, Manlleu, Torelló, Vic, Centelles, La Garriga i Puigcerdà es van afegir al grup inicial. Segons Montse Ayats, una de les portaveus, actualment els membres del col·lectiu originaris de diferents municipis estan connectats regularment a través de les xarxes d’internet, sobretot whatsapp i correu electrònic, i tenen un banc de dades que abasta més de 300 usuaris que reben informació amb regularitat. A banda d’aquests contactes virtuals, també es reuneixen un cop cada mes a Torelló.
    
Durant els cinc anys de funcionament, la plataforma no ha parat d’emprendre gestions i activitats destinades a fer present la veu dels usuaris de la R3, com ara una campanya contra el desmantellament de la línia, una concentració a La Garriga perquè no tanquessin la taquilla, trobades amb cantades de corrandes, una castanyada reivindicativa, una protesta amb motiu dels dos anys sense ascensor a l’estació de Vic, la campanya “Comprem a taquilla”, i moltes altres concentracions, a més de sovintejades aparicions a tots els mitjans de comunicació escrits i televisions on han posat sobre la taula tota mena de qüestions relacionades amb la qualitat del servei i els drets dels usuaris.
    
Fa unes setmanes, alguns ajuntaments de la línia R3 van sumar-se a la proposta de la plataforma de reivindicar millores per la línia, aconseguir més usuaris del ferrocarril i fomentar l’ús del “tren matiner” que surt de Ripoll a les 5,30 i arriba a Barcelona abans de les vuit del matí, i que permet a la gent que treballa a la capital catalana accedir-hi amb temps. Veient que els responsables de la línia no havien fet difusió d’aquest tren (aviat farà un any que es va posar en marxa) i que  molts potencials usuaris no en sabien res, el col·lectiu va decidir impulsar la campanya i l’Ajuntament de Torelló va acceptar el repte de coordinar-la i fer-la extensible a la resta d’ajuntaments. De fet, es tractava de defensar l’ús del tren en general, en uns moments que la C17 acostuma a estar col•lapsada. En el marc de reivindicacions de tota mena, els ajuntaments de Manlleu, Torelló, Sant Quirze de Besora i Ripoll també van reclamar que el ten que surt de Barcelona a quarts de 9 de la nit i arriba a 2/4 d’11 a Vic també arribi a Ripoll. Es dóna l’absurda circumstància –una incomprensible estupidesa del sistema- que aquest tren queda fora de servei a Vic, però continua buit el seu recorregut fins a Ripoll, on fa nit i retorna l’endemà al matí a Vic. Cal tenir en comte que, tal com recorda Ayats, a Vic hi ha moltes més ofertes: de cada tres trens que surten de la capital osonenca en direcció a Barcelona, només un abans ha passat per Ripoll i la resta d’estacions. I de cada tres que arriben a Vic provinents de Barcelona, només un continua en direcció a Ripoll i Puigcerdà. 

La campanya s’emmarca en la falta de racionalització dels horaris en general, una demanda que ha estat aprovada per una quarantena d’ajuntaments d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa a través de mocions als consistoris. Ara per ara, a la Generalitat, en contacte amb ADIF i RENFE, diuen que estan pendents d’un estudi general de totes les línies i han promès una reorganització imminent. Caldrà veure si la paràlisi derivada de l’aplicació de l’article 155 no aparca les solucions, com passa en molts altres sectors.

Una altra de les demandes de “Perquè no ens fotin el tren” és que Torelló sigui l’estació de referencia de la Garrotxa, una comarca on s’ha consensuat una moció aprovada per molts ajuntaments que reconeixen l’estació de Torelló com a nexe d’unió amb la R3 on arribar-hi en transport públic per carretera. En aquest sentit, a banda de comprometre’s a senyalitzar l’accés des de l’Eix Vic-Olot, l’ajuntament de Torelló ha cedit un terreny darrere l’estació destinat a fer-hi un aparcament.

Altres millores reivindicades per la plataforma i els ajuntaments són un pas soterrat a Ripoll, la supressió del pas a nivell a Sant Quirze i la reobertura del bar de l’Estació de Manlleu. Comentant la política d’eliminació de personal a les estacions, el col·lectiu té clar que “una estació tancada vol dir deixadesa, que els lavabos no funcionin i que gent discapacitada no tingui accés a les màquines de venda de bitllets”.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Vic es queixa de despreniments a la façana principal de l’estació,  de la manca d’establiments oberts i de l’absència de màquines d’auto-venda de bitllet inclusives per a persones amb dèficits visuals o cognitius. De fet, l’estació de Vic és una eterna assignatura pendent. 

“Perquè no ens fotin el tren” creu que si els ajuntaments s’impliquen i hi ha voluntat de arreglar les coses, tard o d’hora se solucionen. A Centelles, per exemple es fan obres d’adequació per arreglar lavabos, arreglar l’enllumenat i solucionar una part senyalització per invidents. La feina de formiga dels batalladors usuaris de la R3 mereix el reconeixement i el suport de tothom.