La setmana passada la nostra ciutat va gaudir de l’estada d’un cor de veus blanques de Budapest, que retornava la visita que les Nàiades-Cor de Noies va fer l’any passat a la capital d’Hongria. L’església del barri de Gràcia es quedava petita per acollir un concert catalano-húngar que ens va posar la pell de gallina a més d’un. Béla Bartók i Eduard Toldrà s’enllaçaven harmònicament en una amalgama de veus polifòniques executades amb una destresa sublim.

Aquesta visita segellava un any i mig on el cant coral s’ha filtrat amb vigor en l’aire i en el batec cultural de Manlleu. L’estiu del 2011 vam rebre la visita d’una cor de Pfaffenberg, Alemanya, també d’intercanvi amb el Cor d’Homes; uns mesos després, comptàvem amb la presència d’un cor mixta juvenil d’Errenteria, País Basc, que ens delectaven amb un concert sensacional conjuntament amb la coral de l’Escola de Música; a l’abril, un miler de nens formaven un cor inèdit, històric i emocionant a les grades de la nova Plaça que estrenàvem; aquest mateix Nadal, la Coral Nova Alguer, de Sardenya, passava uns dies a la nostra ciutat i coronaven la visita amb un concert a l’església de Santa Maria amb Nàiades, Regina i Cor d’Homes.

No és gens sorprenent que aquesta expressió musical hagi pres tanta força i importància a Manlleu, ja que comptem amb uns cors de llarga trajectòria i d’una classe inqüestionable. Per les dimensions poblacionals de la nostra ciutat, el nombre de corals, així com la qualitat d’aquestes,  és més que significativa: la Regina, que el 2012 va celebrar el seu 25è aniversari; les Nàiades-Cor de Noies- cor osonenc, però arrelat a Manlleu- ,que han encès deu espelmes ben merescudes; el Cor d’Homes, amb un notable salt qualitatiu experimentat en els darrers mesos; la Serpencanta, d’arrel més popular, així com diverses corals amateurs, lligades a la Penya Flamenca (A Nuestro Aire) o al Casal Cívic (Veus del Ter), o corals formatives de l’Escola de Música. L’Idea’t, el Nadal Cultural de Manlleu, va ser l’escenari o l’excusa, per poder escoltar-les en la seva majoria i el regust que ens van encara avui l’assaborim.

A l’antic Egipte, la música era considerada la jerarquia immediata al faraó, i els cantants principals dels cors ostentaven un rang prominent en la societat. Així mateix, a l’antiga Xina, a la música la relacionaven amb l’ordre de l’univers i es creia que podia afectar l’harmonia del món. Segles després, durant el Romanticisme, s’identificava el cant coral amb un fenomen de socialització i les agrupacions de persones que cantaven eren considerades mitjans de solidaritat i de formació de l’individu. Personalment, em quedo amb aquests darrers valors, alhora que hi afegiria l’intercanvi i descoberta de cultures, a través de les veus, la llengua i les melodies.

A Manlleu es respira cant coral i esperem que en el futur més pròxim seguim rebent visites i fent intercanvis. Perquè a Manlleu ens agrada que ens coneguin i ens agrada conèixer. Perquè Manlleu és ciutat acollidora i ciutat de Cultura. I per molts anys!