Osona és terra de porcs i no ho dic en broma, ho escric en el sentit més literal de la paraula. N’hi ha més que persones: es calcula que cinc per cada osonenc. Ara bé, malgrat ser la població més nombrosa de la comarca, la majoria no som conscients de tot el que envolta el seu món, més enllà de la flaire de purins que perfuma les nostres terres.

Des de fa anys, la plataforma Càrnies en Lluita batalla per les condicions laborals d’un dels escorxadors més polèmics, el de Santa Eugènia de Berga, amb uns 600 treballadors. Però ha calgut que Jordi Évole hi posés els peus per un reportatge a La Sexta o que Txarango fes un concert solidari amb els seus treballadors perquè tots plegats n’haguem pres consciència els últims mesos. D’entrada, quedeu-vos amb aquests noms: l’escorxador es diu Le Porc Gourmet i pertany al Grupo Jorge. A partir d’ara, si en sentiu a parlar, antenes atentes.

Les denúncies més habituals dels últims anys han estat per pràctiques laborals dubtoses, com ara falses cooperatives o falsos autònoms. Ara fa uns dies les alarmes es van disparar en un altre sentit, igual o més greu, perquè va afectar la salut dels seus treballadors. Una reacció química va estendre per l’empresa un núvol irritant i una quarantena de treballadors van necessitar atenció mèdica. 

L’origen va ser la barreja de dos productes per culpa d’una mala manipulació. Vist l’historial de l’empresa, és molt normal que s’hagi qüestionat si Le Porc Gourmet té protocols o no en casos d’emergència, si els seus treballadors saben què han de fer en situacions límit o si tenen la formació necessària per manipular tots aquests productes. El que va passar no és cap broma: una quinzena de treballadors van acabar a l’hospital.

El dels escorxadors és un sector que convé estar-hi a sobre: per la perillositat de la feina i per les condicions laborals del seu personal, majoritàriament immigrants que han arribat a Osona en condicions pèssimes. Les inspeccions laborals dels últims mesos han començat a fer efecte, però en un àmbit tan precari i menystingut pels seus propis responsables hi ha molta feina per fer.

Potser el problema és que hi ha massa porcs (cinc per cada osonenc) i es persegueix com sigui, a costa dels seus treballadors, el benefici econòmic. Com deia al principi, Osona és terra de porcs i cadascú que en tregui les seves conclusions.