El CPA Tona m'ha obert un món nou i és el del patinatge artístic sobre quatre rodes com les que tenia jo per anar a la minipista del parc quan era petita. És clar que el que jo feia no tenia res a veure, però res, amb el que fan aquesta gent. Aquesta gent fan meravelles. Quan he sabut que els de Tona s'han proclamat campions del món en xou petit a Colòmbia, el primer que he obert ha estat el diccionari i he descobert nous conceptes com ara xou petit o xou gran. Després, m'he dedicat a mirar vídeos. I... òndia.

Vaig ballar clàssic durant molts anys (durant un temps vaig voler ser ballarina) i també vaig patinar una mica sobre gel (després de les quatre rodes del parc). Per tant, tot aquest món em fascina, i, si més no, sé quan està ben fet. I sé que n'està molt, de ben fet. L'enhorabona, artistes sobre patins, pels guardons obtinguts, sobretot al mundial. Merescudíssims.

Voldria, en aquest article, destacar un parell de coses: la primera, un nom propi, el de Pere Marsinyach, l'entrenador. Mare de Déu, quina coreografia, quin espectacle, quin gran xou petit. El disseny és perfecte, i sorprèn, atorrolla, enlluerna. En definitiva, atrapa. No m'estranya que el Tona ho guanyi tot i ell també particularment. Em venen ganes de tenir uns quants o molts anys menys, i viure una altra joventut per apuntar-me a patinar sota les seves ordres. Deu ser un deliri.

(I, per cert, faig un parèntesi per fer una menció especial al campioníssim Pau Garcia de l'equip de Cunit, així com dels altres equips catalans de patinatge artístic, que perquè no siguin d'Osona no vol dir que no siguin també mereixedors de tot un cabàs d'elogis).

Acabat el parèntesi, torno a la segona cosa que voldria destacar, i és que potser aquest és un dels únics esports que es presenten mixtos a les competicions i en igualtat de condicions. I per què? Doncs perquè els uns necessiten les altres. I les altres, els uns. I això fa el patinatge artístic especial. No es pot fer amb tots els esports, però sí amb aquest, i estaria bé que es trenqués l'etiqueta d'"esport femení" i que l'esport en si es tingués molt i molt en compte perquè, francament, és admirable. I mereix més reconeixement del que té. Molt més.