A veure. No és que no ens agradi follar. No, no som de cap moviment religiós ultraconservador, ni malfollades, ni amargades. I tampoc som reprimides ni lesbianes que reclamen a la imatge promocional d'una fira sobre casaments a Vic una parella homosexual com a protagonista, com alguns dels comentaris que he llegit diuen, després que Capgirem Vic fes només una piulada a Twitter denunciant el caràcter sexista del cartell promocional.

Simplement ens preocupa que el nostre Ajuntament avali imatges que reforcen rols i que creen, perpetuen i transmeten estereotips sexistes. Perquè sí, considerem que la imatge del cartell promocional de la fira Casar-se a Osona és sexista, en tant que utilitza la dona com a objecte sexual, dominat i controlat per l'home, i utilitza el seu cos com a reclam per vendre. I perquè mostra el matrimoni com una relació de mascle dominant i de femella sotmesa, disposada i contenta.

Diuen que només és una imatge gamberra i divertida. Us asseguro que m'encanten les gamberrades, però m'encantaria gaudir-les colze a colze amb els homes, en igualtat de condicions. Però encara ens queden massa lluites contra el sistema patriarcal i contra la publicitat sexista per poder-ho fer.

Hi ha qui diu que fem censura. He llegit també que es veu que no tenim prou feina i que busquem tres peus al gat. Veient totes aquestes reaccions a una simple piulada me n'adono que tenim molta més feina del que em pensava. Em preocupa aquesta impermeabilitat a la influència dels mitjans, com si aquests missatges no incidissin de cap forma en la formació de consciència o en el pensament social. El llenguatge publicitari no és neutre, sinó que és intencionat i vol crear impacte. El sexisme és un producte cultural i educatiu amb greus conseqüències, els rols s'aprenen des de la infància, i ajudant a perpetuar aquest sistema no fem cap favor a l'avançament cap a la igualtat.

No estem censurant res, i molt menys postures sexuals. No estem parlant de com s'ha de practicar el sexe, estem parlant d'una imatge publicitària d'un esdeveniment que coorganitza l'Ajuntament de la nostra ciutat. Només estem obrint espais de reflexió i de debat. No enganyem a ningú, el feminisme i l'alliberament sexual són el nostre projecte polític. Així ho diu el nostre programa, on també hi diu: “Crearem els mecanismes necessaris per eliminar la publicitat i els missatges sexistes en els mitjans i espais municipals o públics de Vic”, o “És imprescindible que l'Ajuntament desenvolupi polítiques no sexistes a la ciutat, però també que incorpori la lluita contra el sexisme a la seva dinàmica i al seu tarannà, per la pròpia comunicació i llenguatge”.

I tant que en tenim de feina, i molta. I la lluita per la igualtat d'oportunitats no ens sembla banal ni secundària. Per això, el passat octubre vam tirar endavant una moció de la Plataforma 8 de març, amb el suport dels altres grups de l'oposició i sense el recolzament de l'equip de govern, on l'Ajuntament es comprometia a no donar cabuda mai més a actituds que transmetin missatges masclistes, homòfobs o racistes. Això va passar després que durant el Mercat de Música Viva algun grup cantés coses com: “Tengo grupis que ninguna va a catarme / Yo solo follo a quien no quiere follarme...” On és aquest compromís?

També estem treballant per eradicar les desigualtats de gènere que fins ara es donaven a la cavalcada de Reis en les tasques i remuneracions. Fins ara, l'Ajuntament considerava que una noia només podia percebre fins a 15 euros, mentre que un noi podia optar a cobrar-ne 40. I així durant anys. I amb la primera dona alcaldessa de Vic al capdavant. Jo realment em volia creure que la mirada i les polítiques canviarien. I les relacions allà dins. Però no.

L'Ajuntament continua perpetuant el sistema patriarcal. La societat duu el masclisme impregnat, i sé que costa de veure. I de combatre'l. La majoria de situacions de miscromasclisme són silenciades i fins i tot ignorades per les dones que les pateixen.

Precisament per això no té res de banal denunciar la imatge d'una fira per sexista. Perquè, com diu Angela Davis, “feminisme és la idea radical que les dones som persones”. Manllevant les paraules de Montse Santolino a l'article “Quatre voltes rebels”, publicat a La Directa, continuarem sent “No tres, sinó quatre voltes rebels. Per dones, de classe baixa, de nació oprimida i de professió impossible. No ens podem rendir. Perquè mirem on ells no miren. Perquè veiem el que ells no veuen. Perquè ho sentim com ells no ho senten. Des del lloc de les víctimes. I de les supervivents”.