Desembre és un mes marcat pels actes solidaris, des dels més multitudinaris com poden ser el gran recapte d’aliments o la Marató de TV3 fins als duts a terme per organitzacions més modestes amb diverses finalitats benèfiques, i any rere any veiem que aquests actes són capaços de provocar una gran mobilització ciutadana per organitzar accions per recaptar diners o aliments.
És admirable que una part tan nombrosa de la població estigui disposada a destinar diners i esforços a la solidaritat, i molta de la gent que hi participa activament donen a conèixer la importància de l’aprenentatge de valors com a solidaritat, el bé comú o la generositat de donar diners o temps sense esperar res a canvi moguts per les ganes d’ajudar.
Cada any, també al desembre, s’alcen diverses veus qüestionant certs aspectes d’aquests actes solidaris, i posen de manifest l’important negoci que fan els supermercats amb el gran recapte d’aliments, el perill de caure en l’assistencialisme mitjançant la donació d’aliments a persones en situació de pobresa, o el foment de la cultura de dependència en el repartiment d’aliments. També sentim veus que ens recorden que la manca d’inversió en projectes de recerca a Catalunya és una evidència i que finançar els projectes mitjançant els diners recollits a la Marató pot esdevenir una normalització de l’infrafinançament públic.
Cal potser un replantejament sobre per a què ha de servir la solidaritat i on s’ha de destinar. De ben segur que moltes de les persones que fan ús del banc d’aliments podrien tenir una situació econòmica molt més digna i autònoma si finalment es desplegués d’una manera real i efectiva la Renda Garantida de Ciutadania, per posar un exemple.
I a mi no em deixa de sorprendre perquè no destinem també aquesta energia a aturar les causes i a combatre desigualtats, i a demanar als governants de tots els àmbits que desenvolupin polítiques d’equitat, mesures de reequilibri dels ingressos, i mecanismes que corregeixin les desigualtats. Perquè no exigim també que els equips de recerca, molts d’ells puntals, dels que disposem a Catalunya estiguin dotats de pressupost suficient per poder dur a terme la seva feina de manera eficient.
Ara a portada
-
Societat Un veí del centre de Vic: «Vaig anar a dormir i encara no hi havia llum» Irene Giménez Vinyet
-
Societat Entre la llum de la plaça Major i la foscor a gran part dels barris: així es va viure a Vic l'apagada elèctrica Redacció
-
Societat Una metgessa del CAP de Centelles: «Hem tornat a fer les receptes amb paper i bolígraf, com abans» Redacció
-
Societat Catalunya recupera la normalitat a la xarxa elèctrica i Rodalies torna parcialment Lluís Girona Boffi
-
21 de desembre de 2018