En aquesta època de l'any és freqüent sentir converses sobre casals d'estiu a les entrades i sortides de les escoles, i és que els casals d'estiu són una de les solucions més habituals per conciliar la vida laboral amb les vacances escolars, perquè no ens enganyem, la gran majoria de les famílies apunta la canalla als casals amb l'objectiu de portar-los a un lloc on se'n cuidin mentre ells treballen.

Els casals d'estiu són una despesa important dins de l'economia familiar, i més si es té més d'un fill i s'opta perquè els infants es quedin a dinar, i és que moltes famílies no poden o no volen recórrer als avis per tal que tinguin cura dels néts part o tota la jornada. Alhora cal tenir present que en moltes famílies hi ha avis que encara treballen, viuen en poblacions allunyades d'on viuen els seus fills, o per moltes altres raons no es plantegen la possibilitat de fer-se càrrec de la canalla durant l'estiu.

En una ciutat com Vic els casals municipals, per als quals es pot demanar una beca, cobreixen 5 de les 11 setmanes de vacances escolars, i la franja horària més àmplia que ofereixen és de 2/4 de 9 a 2/4 de 4, és per això que les famílies que necessiten cobrir més setmanes, unes setmanes diferents a les oferides i/o un horari més ampli han de buscar alternatives en els casals privats. És evident que hi ha famílies que econòmicament no es poden permetre els casals privats, tot i treballar, ja que la renta familiar resultant de feines precàries és massa baixa per a poder afrontar aquesta despesa. El que més em sorprèn és que sembla com si els infants d'aquestes famílies fossin invisibles, com si ningú volgués parar-se a pensar on són o qui se'n fa càrrec mentre els seus pares treballen durant les hores i les setmanes que no hi ha casal municipal.

No dubto que les setmanes i els horaris que ofereixes els casals municipals siguin les més demandades per a les famílies, però al meu parer la programació dels casals municipals no es pot basar només amb un criteri d'oferta i demanda sinó que ha d'afrontar la realitat de les famílies amb rendes baixes i oferir solucions, per tal de garantir així el benestar dels seus infants.