Hi ha aficions per a tots els gustos, i gustos ben diversos i estranys. Unes aficions ens semblen ben normals perquè ens són pròpies o les sentim properes. Altres ens són estranyes o extravagants (els meus fills en dirien “friquis”).

Aquesta branca de la zoologia que tracta dels ocells, l’ornitologia, ha anat més enllà d’una  disciplina científica, esdevenint una afició. El observadors d’ocells són molt comuns, per exemple, al Regne Unit, on hi ha un bird watcher a cada casa. Aquí encara tenen molt camí per recórrer, però ben segur que aviat aniran en augment.

Aquest mes de setembre, TV3 va estrenar una sèrie de 13 capítols sobre ornitologia i  ornitòlegs: Tocats de l’ala, que s’emet a primera hora de la tarda del dissabte. Pensada per a un públic general, cada capítol parteix d'una sortida de camp (de vegades, de mar) amb diferents perfils d'aficionats a l'ornitologia com a fil conductor, intercalant-hi informació de les espècies d’ocells observades i explicacions d'experts. Molts, un nombre destacable dels aficionats i experts, són osonencs.

A tall d’exemple, la família Rifà-Font ens acosta a la gran colònia de cria d’ocells ardeids (bernats pescaires, martinets de nit, martinets blancs i esplugabous) de les ribes del Ter entre Torelló i les Masies de Voltregà, en un recorregut fluvial espectacular. Al seu blog, exposa experiències naturalístiques, especialment sobre ocells.

En altres capítols, hi intervenen membres dels Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona, entitat dedicada als ocells des del 1977, principalment per mitjà de l'anellament científic. I membres del Grup de Naturalistes d’Osona, constituït l’any 2000 per acollir naturalistes i també gent interessada més profana. En aquest cas, ens introdueixen en els seus estudis sobre ocells nocturns: òlibes i mussols banyuts.

També hi fan aportacions especialistes professionals, com és el cas dels osonencs Jordi Camprodon, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i Martí Rodríguez, investigador de l’Institut Català d’Ornitologia i un dels millors dibuixants naturalistes del país. A més, molts dels vídeos que hi surten són del taradellenc Jaume Sañé.

El programa, a càrrec del Departament de Documentals i Nous Formats de TV3, és produït per l’equip que ha dissenyat altres programes d’audiència considerable (Caçadors de bolets, Mestres, etc). El seu encert també ve de l’associació d’aquest equip de TV3 amb l’Institut Català d’Ornitologia,  entitat sense ànim de lucre amb prop d’un miler de socis i més de 35 anys d’història dedicats a l’estudi dels ocells de Catalunya, que els assessora i en fa la correcció tècnica.

Tots els programes, doncs, són originals, una joia de disseny i, alhora, amb un rigor científic poc habitual (amb excepcions destacables, com la del programa del C33 Què, qui, com). Es poden recuperar per mitjà de TV3 a la carta.

Doncs això: Osona és plena de tocats de l’ala, i segur que n’hi haurà més a tot els país... Que sigui per molts anys!