Com que la ignorància és atrevida, m'atreveixo a escriure aquestes ratlles sense tenir ni idea de cinema. Tanmateix, sí que sé reconèixer els artistes, de l'ordre que siguin, i ara que el curtmetratge París 70 inicia un camí ascendent que qui sap on el portarà, voldria dir un parell de coses del seu director, d'en Dani Feixas. Comença a ser normal que surtin noms destacats d'Osona, però és que en Dani em porta de sorpresa en sorpresa des que ens vam conèixer, fa catorze anys, quan organitzàvem el referèndum a la comarca.

Llavors no sabia qui era, però, després de tenir-hi quatre paraules, ja va quedar clar de seguida que de la part més pràctica ens n'ocupàvem des de Cantonigròs, i de la més creativa, des de l'Esquirol, d'on era ell (i l'Abel Rubió s'ocupava de sant Martí Sescorts... El municipi és gran!). En Feixas inventava contínuament sistemes per seduir la població, per arribar a tothom, per "vendre el producte"... i, a sobre, dissenyava pòsters i adhesius de propaganda -van quedar preciosos, els guardo amb una barreja d'orgull i nostàlgia.

Llavors, en Dani ja tenia el cap al cinema i a la producció audiovisual, i me n'explicava coses i projectes. S'emocionava per tot, s'entusiasmava per tot, i a mi em feia obrir la boca perquè de cinema no hi entenc però, treballant a la CCMA, potser sí una mica de l'audiovisual en general. I pensava: "Aquest noi arribarà lluny, aquest noi és molt bo". Amb el pas del temps, vaig veure-li espots, documentals i algun curtmetratge. Em convida a les estrenes de les seves obres, però sempre coincideix que no hi puc anar (la vida les té, aquestes coses). Per tant, ja us dic que encara no he vist París 70, però sí altres coses de la factoria Feixas, com el documental de la Pilarín Bayés que em va semblar fantàstic. I és que en Dani té un do especial per trobar el punt just entre allò que ha d'encongir el cor i el que ha de fer riure, el que només ha de fer somriure i el que ha de fer pensar. El producte que ofereix és net com una patena i no amaga res ni afegeix llenya a res, només exposa la realitat des del punt de vista no pas més escandalós sinó més atractiu, d'una manera brillant.

Ara París 70 inicia el camí per als Goya, i llegeixo en alguna banda, que s'està embrancant en un llargmetratge sobre el tema. (Ja m'estranyava a mi que no ho fes!). I, prepareu-vos, ens deixarà parats. Aquell noi que vaig conèixer ja té una edat que el fa ser home del tot, però el seu camí a l'èxit tot just acaba de començar. I anirà molt més lluny de París. París és massa a prop.