Amb cada petita cosa que dius o calles a casa estàs fent educació afectiva i sexual amb els teus fills. Per tant, val la pena revisar quines coses són les que diem i les que no diem, oi? I com hauria de ser una bona educació afectiva i sexual? A veure si podem donar algunes referències que ens ajudin a fer-ho una mica més bé.

La nostra sexualitat no explota durant la pubertat o l’adolescència sinó que ens ve de sèrie des d’abans de néixer. Això vol dir que des de ben petits aprenem un munt de coses que vinculem i que relacionarem amb la sexualitat.

És per això que val la pena no deixar que aquest tema es converteixi en una xerrada quan el fill ja és adolescent. Potser ens podem plantejar com integrar una bona educació afectiva i sexual adient per a cada edat a partir de l’arribada d’un fill a casa.

Si esperem que els fills siguin adolescents per parlar de sexualitat a casa... estem fent tard. Tard perquè un adolescent fa molt de temps que té dubtes, curiositats i ganes d’aprendre. I molts pares van perduts perquè no saben què han de fer per poder donar una bona educació en aquests temes a casa des que són petits.

Donarem algunes pistes: la manera com mostrem o amaguem els nostres genitals davant dels més petits de la casa, com reaccionem davant de certs comentaris o jocs que fan els infants, la naturalitat amb la que reaccionem davant de certs comentaris o situacions a casa (per exemple, quan apareix una escena “pujada de to” a la televisió), com responem les preguntes que ens fan quan volen saber d’on venen els nens i les nenes... Però també fem educació afectiva i sexual amb la manera com demostrem afecte a la nostra parella, si ens agafem de la mà o no, si l’ambient a casa és tranquil i relaxat o les discussions estan a flor de pell, com es distribueixen les tasques de la llar, la relació que hi ha amb els avis, el respecte que mostrem envers la nostra parella... Totes aquestes situacions (entre moltes d’altres, per no dir totes) són les que ajuden a la nostra canalla a construir la seva manera d’entendre el món, la parella, l’amor i la sexualitat.

Si em planteges què seria important per fer una bona educació afectiva i sexual, per a mi, la paraula clau és “naturalitat”. Perquè el nostre sexe és una de les coses més naturals que tenim i sovint li volem donar una mirada bruta. I utilitzo aquesta paraula expressament: bruta. I en quin moment el sexe es va convertir en quelcom brut?

Moltes són les reflexions que poden aparèixer quan parlem de sexualitat, quan parlem de sexe. Això us ho explico perquè em fa molta gràcia parlar-vos d’un projecte que per fi ha vist la llum aquest any (em permeteu una mica d’autobombo?). El meu primer llibre. Un somni fet realitat. I és sobre educació afectiva i sexual a casa.

M’agradaria explicar-vos com funciona el llibre perquè veieu la meva visió de l’educació afectiva i sexual a casa. Està dirigit, sobretot, a mares i a pares però tothom en pot treure profit ja que la idea bàsica és reflexionar sobre diferents aspectes de la sexualitat i potser això ens ajudarà a enviar missatges saludables al nostre entorn.

En base a diferents situacions que ens podem trobar els pares des que els nostres fills són petits fins que arriben a l’adolescència, el llibre navega per aquelles reaccions que són més recomanables i aquelles que hauríem d’evitar. Us convido a que tingueu el llibre entre les mans perquè veieu que són pàgines que s’han de llegir amb llapis a les mans per poder escriure-hi a dins (ja hi ha uns apartats creats per a escriure les nostres reflexions).

I és un llibre que convida a l’autoreflexió per valorar què hem après, com actuem i, en funció d’això, quin tipus d’educació afectiva i sexual estem fent amb la nostra canalla i si és aquesta la manera com volem que sigui.

Desitjo que, qui tingui ganes de llegir-lo, el trobi útil i l’ajudi a transitar millor per aquest aspecte tan íntim de les nostres vides i la dels nostres fills.