Tinc pendent de tastar la xocolata del flamant nou mestre xocolater del món proclamat aquest 2022, en Lluc Crusellas. M'haureu de perdonar vosaltres per no haver-ho fet encara, i, sobretot, m'hauré de perdonar jo mateixa, xocolatera irredimible, que fins i tot farceixo les meves novel·les de xocolata perquè trobo que al món hi ha poques coses que valguin més la pena que aquesta (No cal que us parli de quanta en prenc cada dia... a més del 80% de cacau, que consti).

Però he tastat d'altres productes de pastisseria d'Osona, i jo no sé què passa amb aquesta terra, però ja us dic jo que s'emportaria el títol de Comarca Pastissera per Excel·lència del Món si existís un tal concurs. No hi ha cap lloc en aquest tros de terra on els pastissos siguin exquisits, i em permeto també incloure-hi les postres dels restaurants on es fan a mà i on també te'n llepes els bigotis.

Deixeu-me, però, esmentar tres llocs per on he de passar intentant que no se m'hi escapi la mirada perquè, a banda de la xocolata, la bona nata també em fa perdre el senderi. I aquí n'hi ha molta, de bona. Mare de Déu, penseu en can Serra, a Manlleu o a Sant Hipòlit. Quins tortells, quins brioixos carregats d'aquest plaer que baixa del cel (o que ens hi fa pujar a cada cullerada). O, ídem, a can Prat de Roda de Ter: entrada directa al jardí de les delícies!

I faig esment especial de la nova Pastisseria de l'Esquirol. Posant-hi l'ànima, hi ha gent jove com la que al Collsacabra ho belluga tot. I delicadeses exquisides. Només n'he provat el tortell de Reis però segur que caic en unes quantes temptacions en aquest indret de gustos quasi màgics.

Segur que em descuido molts llocs que també deuen valer la pena i és perquè no els sé o no els conec. Però, si algú vol que el conegui a fons per la seva part dolça, que sàpiga que em deixo subornar sense manies. Cap problema, davant d'un pastís de xocolata i nata, abandono els meus principis... o els deso al traster mentre degusto el que em poseu al davant. Els principis poden esperar, la xocolata i la nata, no.