Els parcs i les àrees de joc infantils han estat sempre un element integrador de les ciutats: un espai obert a la via pública que facilita el desenvolupament físic, emocional, social i intel·lectual dels infants i el de la Bassa dels Hermanos va ser durant un parell de mesos integrador amb les persones amb mobilitat reduïda. S'hi va instal·lar un gronxador adaptat per a persones amb cadira de rodes, però després que diversos infants hi tinguessin accidents, l'Ajuntament va decidir retirar-lo.

Idealment els parcs infantils, així com els altres elements d'arquitectura urbana haurien de tenir un disseny per a tothom, de manera que el màxim de persones amb diversitat funcional en pogués fer ús, però hi ha col·lectius concrets que per la seva discapacitat, requereixen dissenys específics exclusius com és el cas d'aquest gronxador, el model i la ubicació del qual havia estat consensuada amb mestres i alumnes de l'Escola Estel i que permetia que els infants amb cadira de rodes hi poguessin accedir i gronxar-se ells mateixos, facilitant així la seva autonomia.

Era doncs un joc per a canalla amb cadira de rodes i només per a canalla amb cadira de rodes, i el seu mal ús per nens i nenes que no van en cadira de rodes ha estat la causa dels accidents, un joc que per cert es troba en altres municipis de Catalunya sense que hagi sigut causa de polèmica.

Després d'un primer accident quan feia pocs dies de la seva inauguració, el perímetre del gronxador es va dotar d' una tanca protectora i es va augmentar la senyalització amb un indicatiu avisant que l'equipament estava destinat només a persones amb problemes de mobilitat. Però malgrat la tanca i les indicacions, nens i nenes van continuar jugant-hi i va tenir lloc un altre accident greu.

La decisió salomònica que va prendre l'Ajuntament de Vic de retirar-lo és sens dubte un pas enrere per fer de Vic una ciutat integradora i ha deixat als infants amb cadira de rodes sense el què possiblement era l'única atracció en un parc infantil en què podien jugar amb autonomia, quan el que cal és analitzar que és el que ha fallat d'aquesta proposta, estudiar les solucions que s'han pres en altres municipis, reflexionar sobre com millorar la seguretat, quin és el lloc més idoni per ubicar-lo, com sensibilitzar a la ciutadania que hi ha alguns elements d'arquitectura inclusiva que no en poden fer ús, ja que estan dissenyats exclusivament a un col·lectiu determinat, com en aquest cas, i debatre quines possibles alternatives es podrien executar: en definitiva, dur a terme una reflexió sobre la ciutat que volem.

Reflexió que els alumnes de 6è van fer en el marc dels pressupostos participatius infantis de l'any passat, i no a debades, van triar dues propostes que van ser presentades pel Consistori Infantil per fer de Vic una ciutat més inclusiva, aquests gronxadors i una rampa d'accés a la sorra de la Plaça Major. Unes propostes per fer de Vic una ciutat per a tothom, també pels infants amb diversitat funcional, fent així un pas endavant en la cultura del bé comú. Potser ha arribat el moment d'escoltar el consistori infantil, ja que semblen tenir les idees ben clares.