La natació, tot i que requereix una piscina, tampoc no requereix unes infraestructures massa complicades. En ser un esport individual que no necessàriament obliga a competir, no comporta gaires problemes En el cas dels infants, a més de propiciar un bon estat físic, els prepara psicològicament perquè perdin la por a tirar-se a l’aigua, una metàfora que serveix per a tota la vida, i que ensenya a superar els obstacles que van sorgint amb el pas dels anys. Aprendre a nedar és bàsic per a la seguretat de totes les persones; de fet, és més important saber nedar que treure’s el carnet de conduir. I per anar bé, s’ha d’aprendre a nedar de ben petit.
La majoria d’escoles cada any acostumen a reservar una piscina de la ciutat durant unes setmanes (entre vuit i deu sessions) per portar-hi els nens que estudien educació infantil. El curs passat, a resultes del daltabaix econòmic del Patí Vic, moltes famílies i molts nens van trobar-se amb la desagradable sorpresa de veure suspesos els cursos de natació pactats entre l’escola i el Patí Vic, tot i que l’ajuntament va pagar al club una mena de rescat a càrrec de l’erari públic.
Sortosament, en el transcurs del nou curs iniciat a mig setembre, han tornat els cursos de natació, aquesta vegada a la suposada piscina municipal de l’Estadi, de titularitat del club ETB, on acudeix un fill meu després de la frustració de quedar-se el curs passat sense aquesta activitat. I encara que cada nen ha de pagar 50 euros per vuit sessions, la despesa és assumible perquè comprèn el desplaçament en autobús, els infants tenen bons monitors i estan ben vigilats i assistits a l’hora de vestir-se i abrigar-se per no agafar una calipàndria quan surten de l’aigua.
Una piscina plena d'infants Foto: Toni Coromina
Però més enllà d’aquest cursets lligats a les activitats escolars, portar regularment un nen a la piscina durant l’any resulta molt car i no està a l’abast de tothom, com tampoc no ho està matricular-se a l’Escola de Música, o en una entitat esportiva federada de bàsquet o futbol, encara que hi hagin ajudes i beques que poques vegades es concedeixen o s’atorguen amb comptagotes. Després d’un estiu de temperatures molt elevades i d’una tardor molt temperada , voldria recordar que si un calorós dia de juliol o agost un adult amb dos nens vol gaudir d’una sessió a la piscina municipal, tots plegats han de pagar uns 17 euros (prop de 2.800 de les antigues pessetes), sense comptar els 10 euros dels sis bitllets d’autobús per anar i tornar, si viuen lluny de la zona de l’Estadi, a no ser que els menors tinguin una targeta T-16.
La piscina "municipal" de Vic, que compta amb unes excel·lents infraestructures, és, de lluny, la més cara de la comarca, més que algunes piscines privades. Ja sé que fan abonaments, però moltes famílies no poden anar a la piscina amb la regularitat que requereixen els abonaments, tant si és a la temporada estiuenca a les instal·lacions exteriors, com durant la resta de l’any a la zona coberta.
A més dels usuaris habituals (molts d’ells persones d’edat avançada), durant l’època de la canícula, la piscina petita exterior on es refresca, xapoteja i juga la canalla, és plena d'infants provinents dels diferents Casals d’Estiu. L’estiu passat jo hi vaig anar quatre o cinc vegades amb els meus dos nanos. Un dia, el més petit va agafat un atac de pànic perquè els nens més grans se li tiraven al damunt i no el deixaven moure a l’aigua, en un espai saturat de criatures on era impossible moure’s. El cas és que vam haver de marxar. Però a l’hora de canviar-nos i posar-nos la roba, les sandàlies del meu fill petit havien desaparegut del vestidor. Vam començar a investigar i finalment, al cap de mitja hora, les vam localitzar: les tenia un monitor d’un Casal d’Estiu que les guardava pensant que eren d’un nen del seu grup. No tinc res en contra dels Casals d’Estius (ans al contrari), ni dels monitors ni de la canalla que va a la piscina. Però és evident que cal regular la massificació i evitar l‘overbooking.
Avui, a Vic, si no tens un xalet amb piscina privada, anar a la municipal s’ha convertit en una aventura com la de la família Ulisses quan anava a la platja en un Seat 600 durant els anys 60. L’ajuntament hauria d’arribar a un acord amb les diferents piscines per trobar la manera de socialitzar un servei tan necessari, o bé considerar la possibilitat de construir una austera piscina autènticament municipal, a preus populars. Aprofito l’avinentesa per felicitar l’ajuntament per la implantació de la targeta de transport públic T-16, per a nens i nenes de 4 a 16 anys, que permet fer un nombre il·limitat de viatges en els serveis de transport públic de la ciutat amb un únic cost de gestió de 35 euros en la primera emissió i sense cost de renovació. Per aquí es comença.