Aquest vespre es presenta el nou Pla d'Acció Cultural (PAC) de Vic en un acte espectacle que es fondrà en elogis a la política cultural de la ciutat i que donarà, oficialment, el tret de sortida a la campanya electoral de les municipals de l'any que ve. Però si una cosa ens ha portat fins aquí és que Vic no té un projecte cultural definit. Ho apunten els diversos informes que ha fet Bissap, l'empresa que ha fet el PAC, i ha quedat demostrat en nombroses ocasions. Per això vam apretar perquè es fes aquest PAC, per debatre i definir quina havia de ser la política cultural amb la participació de tots els agents culturals de la ciutat. Per Capgirem Vic no tenia cap sentit fer aquest pla sense un estudi sociològic previ dels públics presents i absents als equipaments culturals, per detectar si el pressupost destinat a cultura va destinat a tota la ciutadania o només a una part. I per tenir clar i tenir criteris per saber cap a on han d'anar aquestes polítiques culturals.

Fa potser un any i mig que el ple de l'Ajuntament va acordar que es faria aquest estudi. I no s'ha fet. En els tres anys que duem de legislatura aquest equip de govern ens ha intentat enredar massa vegades. Si realment haguessin volgut liderar aquest estudi, se l'haguessin cregut, haguessin vist que era necessari per poder fer el PAC, ja l'haguessin fet. Han tingut un any i mig des que van prendre el compromís. Han preferit prometre una vegada i una altra que el farien amb l'únic objectiu d'aconseguir quatre vots favorables. Un acord més que no s'ha respectat.

Era molt necessari fer aquest PAC, és cert. Al final és un document marc on hi han de cabre les polítiques culturals de qualsevol grup polític. Realment si el llegim hi ha moltíssims bons propòsits, moltíssimes paraules boniques, però és veritat que està impregnat d'una idea de cultura que és la que té el govern i que nosaltres no compartim. Entén la cultura com un producte de consum i els ciutadans com a consumidors d'aquesta cultura, i no com a generadors de cultura.

Hem fet l'exercici de veure si les nostres polítiques culturals hi cabrien si mai governem, i queda clar que alguns dels nostres principals reptes a nivell cultural no estan recollits. Parlem de recuperar la gestió municipal de l'Atlàntida, del Museu de l'Art de la Pell o de la Farinera. I d'apostar per la cultura com una eina de transformació social. De fet hi veiem molta justificació de presència privada a través de fórmules com el mecenatge que acaba sent l'entrada de sectors privats i elitistes als òrgans que decideixen les polítiques, usos i programacions culturals de la ciutat.

Pel que fa a les propostes, hi ha molt bones paraules, però no es concreta gens en com fer realment efectives aquestes propostes. Ens fa molta por que aquest document es quedi en un calaix després de la gran presentació espectacle d'aquest vespre davant de l'ACVic. Perquè es puguin fer moltes de les coses que diu el PAC cal ampliar recursos econòmics i humans, que un ajuntament com Vic té actualment sota mínims i amb molt poca continuïtat de personal. El mateix passa amb els equipaments, les propostes estan bé, però el PAC s'oblida de la manca de recursos humans per dur-les a terme.

Ens esperàvem més a nivell de diversitat cultural i de com fer partícip a tota la ciutadania, ja no tan sols a nivell d'espectadors, sinó també a nivell de creació i formació. Amb aquestes propostes no es garanteix, per exemple, que no només els "vigatans de tota la vida" puguin anar a l'Escola de Música o a fer teatre, dansa o pintura, com està passant actualment. Amb l'agreujant que la segregació ja comença a l'escola on els qui tenen diners poden apuntar els infants a l'Escola de Música (per anar-hi durant les hores lectives!), mentre els seus companys i companyes fan música a l'escola. Amb la segregació que això representa. Que l'única proposta concreta que es fa fins el 2025 sigui fer programacions sensibles a la diversitat cultural, ho trobem, si més no, pobre. Hi hauria d'haver moltes més accions prioritàries per assegurar la participació cultural de tota la ciutadania en tots els àmbits.

Paral·lelament a la redacció d'aquest PAC, que diu i demostra que no s'estan destinant prou recursos, l'Ajuntament encara n'està traient. No es destinen recursos al pla de foment de lectura, es carrega programes molt interessants d'educació i teatre que obrien les portes de l'Atlàntida a tothom, a nens i nenes de totes les escoles. Clar, entendreu que això fa sospitar que les paraules se les emporta el vent i que hi ha molt poca voluntat de canviar les coses.

Capgirem Vic creu i aposta per la sobirania cultural, que posa l'accent en els mecanismes de producció i reproducció col·lectius que defineixen la cultura, com creem i difonem aquests valors, normes i béns materials lligats a uns interessos. La cultura té molt a veure amb tot allò comunitari. Si la ciutadania aconsegueix la complicitat de l'administració pública, facilitant la gestió comunitària d'equipaments públics, dignificant les condicions dels artistes o obrint les portes a l'economia social, podem acabar generant circuits, escenes, festivals, cicles, exposicions, produccions... compartides per diferents projectes. Trencant així la idea de la indústria cultural o del consum cultural que posa al centre, no les persones, sinó els beneficis. El que cal fer és repensar col·lectivament quin és el paper que pot tenir la cultura al nostre municipi. I serem capaces de generar projectes que ara estan exclusivament en mans privades. Generar altres relacions amb la cultura i a diferents escales és un dels primers passos per recuperar la sobirania cultural.

Per tot això, i perquè nosaltres apostem per posar la cultura al centre de les nostres vides i posar les persones al centre de la cultura, vam votar en contra d'aquest Pla d'Acció Cultural al ple del passat 6 de juny.