ARA A PORTADA
-
Cedeix una sitja de la farinera de Casa Tarradellas i provoca l'esfondrament de part de la façana de la nau Redacció
-
-
Incendi en un pis de Torelló: tres persones traslladades a l'Hospital de Vic per inhalació de fum Redacció
-
-
Prats de Lluçanès recupera el Cafè Teatre Orient després de més de 20 anys tancat al públic Irene Giménez Vinyet

- Blanca Busquets
- Escriptora
Fa dies que el món teatral va donar a l'actor i músic Joan Crosas el Premi Reconeixement a la Trajectòria que es dona cada any a una figura destacada del món dels escenaris a Catalunya. Realment, no m'estranya gens ni mica que hagi anat així, ell és un dels grans personatges que hi ha ara, que hi ha hagut no només al nostre país sinó també fora, a Madrid i a diversos escenaris de llocs de parla castellana. (Em va agradar del seu discurs, per cert, l'al·lusió que feia a la gent jove, a la gent que comença, a la gent que sovint ningú fa cas perquè ningú es para a valorar el talent de ningú, només el nom).
És arran d'això que jo voldria fer esment del Joan Crosas que jo he conegut i que conec, que admiro, que estimo. El que vaig descobrir amb el grup Esquirols, recer espiritual de la meva primera joventut (i quina emoció saber que era tan a prop en persona!). El que després vaig començar a veure als teatres, sí, però també dirigint la coral de l'Esquirol, perquè sé que no abandona les coses petites per més que n'apareguin de grans, de molt grans. El que va encapçalar els moviments -sempre amb música- del municipi contra l'empresonament dels líders polítics.
En Joan Crosas és el que durant molts anys, cada vegada que jo publicava un llibre, venia allà on fos a llegir-ne fragments i a deixar tothom amb la boca oberta (Nota de l'Autora: a les presentacions de llibres no cobra ningú). I en Joan Crosas que trobo sempre allà on a ell li deu semblar que farà algun servei (que sempre el fa), i també allà on les coses són boniques, diferents, complaents, com a dalt d'una muntanya o on s'ha de donar suport a qui sigui per la raó que sigui. En Joan Croses hi és. I hi és tot ell: el gran actor, el gran cantant, el gran músic, la gran persona.
Des d'aquí un homenatge amb la mà al cor. Que per molts anys el tinguem a prop i, personalment, que per sempre el pugui considerar un amic. Gràcies, Joan.
És arran d'això que jo voldria fer esment del Joan Crosas que jo he conegut i que conec, que admiro, que estimo. El que vaig descobrir amb el grup Esquirols, recer espiritual de la meva primera joventut (i quina emoció saber que era tan a prop en persona!). El que després vaig començar a veure als teatres, sí, però també dirigint la coral de l'Esquirol, perquè sé que no abandona les coses petites per més que n'apareguin de grans, de molt grans. El que va encapçalar els moviments -sempre amb música- del municipi contra l'empresonament dels líders polítics.
En Joan Crosas és el que durant molts anys, cada vegada que jo publicava un llibre, venia allà on fos a llegir-ne fragments i a deixar tothom amb la boca oberta (Nota de l'Autora: a les presentacions de llibres no cobra ningú). I en Joan Crosas que trobo sempre allà on a ell li deu semblar que farà algun servei (que sempre el fa), i també allà on les coses són boniques, diferents, complaents, com a dalt d'una muntanya o on s'ha de donar suport a qui sigui per la raó que sigui. En Joan Croses hi és. I hi és tot ell: el gran actor, el gran cantant, el gran músic, la gran persona.
Des d'aquí un homenatge amb la mà al cor. Que per molts anys el tinguem a prop i, personalment, que per sempre el pugui considerar un amic. Gràcies, Joan.
Escric des dels 12 anys i treballo a Catalunya Ràdio des del 1986, on em sento com a casa. També em sento a casa a Cantonigròs, d’on són les meves arrels maternes. He publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, Constel·lacions (2022). Els meus llibres han estat traduïts a diverses llengües.
Et pot interessar
- La colònia dels avariats Blanca Busquets
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
- Els nous «altres catalans» en el centenari de Paco Candel Toni Poyato
- Premi a la trajectòria, homenatge a la persona · Opinió · Osona
-
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.