La irrupció de Vox a Andalusia m’ha recordat, a petita escala i salvant les distàncies, l’entrada del xenòfob Josep Anglada a l’Ajuntament de Vic ja fa uns quants anys, el 2003. Primer, amb un sol regidor, però, després, com a segona força municipal fins a les últimes eleccions, en què va tornar a quedar diluït. Ara m’agradarà veure què passa al maig, perquè, si gratem per trobar-hi una explicació, probablement serà la mateixa tant a Andalusia com a Vic: el populisme davant la falta de solucions reals.

Quan passen aquests fenòmens, tots ens exclamem, no entenem què passa pel cap d’algú que vota l’extrema dreta, per què ho fa, com és possible… A vegades la resposta és tan simple com un vot de càstig. Si els partits de tota la vida no aporten solucions a problemes que no han sabut resoldre, els votants els castiguen. Segurament no és un vot convençut, es decanten per aquell nom que més coneixen, pel que surt més per la tele o pel que veuen que volta més pel barri.

A Andalusia, Vox ha guanyat al poble que té més immigració: El Ejido. A Catalunya, la PxC d’Anglada mai ha aconseguit entrar al Parlament, però ha anat calant a municipis amb molts immigrants, com Vic, on representen un de cada quatre veïns. Afrontar el problema de cara i saber-lo gestionar, com el Model Vic a les escoles, ha servit per desactivar el fenomen, almenys una mica.

Ara, la situació és doblement preocupant. L’extrema dreta de Vox ha entrat amb força a un parlament per primer cop des del franquisme i amenaça de fer el salt a més institucions estatals i també a Catalunya. La gestió de la crisi, les retallades, la corrupció i l’"A por ellos" sense escrúpols ha donat ales a un partit que basa el seu ideari en la supressió de l’estat autonòmic (“suspensió de l’autonomia catalana fins a la derrota sense pal·liatius del colpisme” i “il·legalització dels partits, associacions o ONGs que persegueixin la destrucció de la unitat territorial de la nació i de la seva sobirania”), la deportació d’immigrants o la derogació de la llei de violència de gènere. Fer quatre passes enrere i recuperar Franco és la solució a conflictes complexos del segle XXI?

Fins ara, tot era només una amenaça. Ara la seva presència és real i això ens ha de fer reflexionar a tots: tant als partits nous i tradicionals, que no han plantejat bones solucions als problemes, com als mitjans de comunicació que han fet d’altaveu de Vox a cop de titulars cridaners, però realment greus. Esclar que això també ens demostra que vivim en una societat poc crítica i desinformada. Cal molta pedagogia. El 2 de desembre ha començat una nova era i queden pocs mesos per intentar frenar-la. El primer round, en principi, el 26 de maig.