És un clàssic que a finals d’any o a principis, qui més qui menys, es faci una llista de nous propòsits o coses que vol canviar o aconseguir l’any que s’enceta. Des de l’àmbit estrictament personal al més general i col·lectiu. Els experts recomanen que els propòsits siguin realitzables, i perquè així sigui cal que ens proposem els passos per anar-ho aconseguint, i no defallir si sorgeixen dificultats.

Principis d’any és un bon moment per posar molta energia en les coses que volem aconseguir durant el calendari que encetem, allò que pensem que ens farà feliços, que serà bo per a la nostra vida, projectes, objectius, dificultats que volem superar, il·lusions que volem veure fetes realitat.

I parlant de calendaris, el del Consorci del Lluçanès per aquest 2015 diu a la portada: “La comarca del Lluçanès”, amb una preciosa fotografia d’en Josep Martínez, del claustre de Lluçà. Si teniu ocasió no us perdeu la fotografia, ni la visita al monestir de Lluçà qualsevol dia, és un lloc màgic.

I a cada mes, amb una fotografia de cada poble, fetes al capvespre o ja entrada la nit, que permet destacar l’atmosfera d’aquests petits pobles tranquils, amb els seus campanars mil·lenaris, hi ha un petit text amb el lligam de cada municipi amb l’organització comarcal del Lluçanès, que va viure la seva màxima esplendor durant la Sotsvegueria (1611-1716), un segle de màxima autoorganització local i territorial.

En el calendari 2015 hi som tots: des dels que porten Lluçanès en el mateix nom del municipi, Sant Boi, Sant Agustí o Prats, passant per Lluçà i Santa Eulàlia de Puig-oriol, que dóna nom a la comarca, o fins als extrems, Alpens, Oristà, Sobremunt, Sant Bartomeu del Grau, Santa Maria de Merlès o Sant Feliu Sasserra, el poble que va acollir la Cúria del Lluçanès en temps de la Sotsvegueria. Entremig, Perafita, Sant Martí d’Albars i Olost i Santa Creu de Jutglar, on ja en el segle XVII es trobaven els membres del Consell de Jurats del Lluçanès per prendre les decisions que afectaven a la demarcació. Avui seu del Consorci del Lluçanès, malgrat hagin passat 400 anys. Un exemple de la tenacitat de la geografia i la història, i de la voluntat de les persones.

Feliç 2015 a tothom!