Recordo el dia que vaig decidir que volia dedicar-me al món de la sexualitat i la parella. Va ser gràcies a una assignatura de la carrera de psicologia. Allà vaig descobrir que es podia ser sexòloga i terapeuta de parella si et formaves i estudiaves un màster o un postgrau sobre això.

Una de les coses que em vaig plantejar i que més em va agradar era la idea de poder ajudar en una esfera de la vida d’una persona que hauria de ser divertida i que, malauradament, no sempre ho és. Patim per amor, no gaudim del sexe, no entenem a la nostra parella... I això no hauria de ser així.

Centrem-nos en la sexologia. Hi ha molta confusió al respecte. El problema és que no és una formació que estigui regulada. Sovint em demanen què he fet jo per ser sexòloga. Us ho explico: primer, estudiar psicologia. Després formar-me dins l’àmbit de la sexologia clínica, la salut sexual  i la sexualitat humana. Vaig escollir la sexologia clínica per poder fer teràpia sexual.

I tot allò vinculat amb la sexualitat dóna peu a molt d’embolic. Què vull dir amb això? Doncs que són moltes les persones que tenen una idea errònia del que implica ser sexòleg. Recordo algun comentari que m’han fet a mi o a algú de la meva família donant per suposat que si et dediques a la sexologia és que has de ser una “màquina sexual” i provar de tot, per no dir altres coses... Doncs no necessàriament. Hi haurà de tot, com a tot arreu.

La missió d’una sexòloga està vinculada amb la seva feina i no té res a veure amb la seva vida personal. Sí que és cert que, com recomano a tot psicoterapeuta, és important que cadascú (abans d’enfrontar les pors i problemes d’algú) enfronti i treballi les pròpies pors i dificultats. I amb un tema tan delicat com la sexualitat potser encara és més important.

Tothom té els seus tabús sobre el tema, i un professional de la sexologia ha de treballar bé els seus propis tabús per poder ajudar a l’altre.

Primer de tot, hem de tenir en compte que cadascú pot fer amb la seva vida sexual el que vulgui, sempre i quan en sigui conscient i conseqüent (se sigui o no sexòleg) del que es fa. La missió d’una sexòloga és ajudar a qui té dificultats en aquesta esfera.

I com es fa això? Doncs guiant i orientant la persona que ve a consulta, ajudant-la a descobrir quines són les causes de les dificultats que té, donant pautes de coses que pot fer per tal de millorar la seva vida sexual.

Què no fa mai un sexòleg? Jutjar, opinar, tocar... La nostra tasca està més orientada en normalitzar i ajudar a crear el context adient per tal que la sexualitat millori.

I qui o quan hauria d’anar a la consulta d’un sexòleg? Tothom pot anar-hi. El més important és saber quan. I aquí tinc una resposta molt senzilla: quan la sexualitat no sigui una diversió per a tu, quan et causi dolor, quan sigui un problema per tu.

Estem acostumats a pensar que hi ha coses molt més importants que la sexualitat. I potser és així, però gaudir d’una bona salut sexual no és cap tonteria ja que això et pot permetre estar millor amb tu mateix o amb tu mateixa. Perquè quan parlem de sexualitat no només parlem de sexe: parlem d’autoestima, d’amor, de respecte envers un mateix o l’altre. Parlem de benestar.

Per tant, si veus que per a tu la sexualitat no és una diversió, et fa mal (físic o emocional) i és un problema... no ho dubtis, busca el sexòleg o la sexòloga que t’inspiri confiança i deixa’t ajudar. De vegades la solució és molt més senzilla del que sembla...