Fa pocs dies la Diputació de Barcelona va publicar l’estudi “El valor de les biblioteques públiques en la societat” on trobem una reflexió i una anàlisi del paper de les biblioteques com espais culturals, educatius, de promoció de la lectura i de cohesió social, tenint així uns objectius molt més amplis que el de ser centres on es doni accés a documents.

A diverses biblioteques públiques d’Osona ja fa un grapat d’anys que s’estan duent a terme accions que han generat valor social afegit al seu entorn, i que aquest estudi recull en l’apartat de bones pràctiques. Només a tall d’exemple podem esmentar la col•laboració de la biblioteca Joan Triadú de Vic amb l’associació Sant Tomàs en els clubs de lectura en veu alta, les visites que el personal de la biblioteca de Manlleu fa a tots els centres de secundària dos cops per curs per fer recomanacions literàries o el “Premi literari solstici” organitzat per la biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell, als que sens cap mena de dubte s’hi sumen les tasques diàries per potenciar la cohesió social que duen a terme els professionals que treballen a les biblioteques.

En els darrers mesos també s’han publicat anàlisis dels pressupostos que destinen les administracions públiques a les biblioteques; anàlisi de la qual s’arriba clarament a la conclusió que el pressupost per adquirir documents per a les biblioteques públiques ha estat dràsticament reduït, fet que ha afectat principalment a l'adquisició de novetats.

La idoneïtat del fons de les biblioteques no és una qüestió només quantitativa, és a dir, no es tracta que tinguin un gran nombre d’obres i que preservin el fons que va adquirir en el passat, sinó que també passa per una qüestió qualitativa: les biblioteques han d’estar dotades del material apropiat a les necessitats dels usuaris, i això passa per la revisió del fons i, indiscutiblement, per l’adquisició de documents que responguin als objectius de la biblioteca. Si una de les finalitats és que els bibliotecaris facin la funció de prescriptors literaris i culturals que facilitin el contacte entre continguts i persones, i amb el territori en el qual s’ha decidit viure, les biblioteques han d’estar dotades d’un fons renovat sistemàticament i escaient, i per tal que les biblioteques puguin adquirir documents, han de tenir pressupost per fer-ho, és tan senzill com això.

D'altra banda, al llarg del territori s’ha invertit en la construcció de noves biblioteques o reformes d’edificis ja existents, però en el cas d’Osona trobem biblioteques en edificis inadequats, així com poblacions on calen més biblioteques públiques i queda encara lluny de complir els objectius del Mapa de Lectura Pública.

Sovint llegim als mitjans de comunicació que les biblioteques són el servei cultural més ben valorat en la societat, que un 48% de la població té el carnet de les biblioteques. Fa uns anys que es debat quina ha de ser la funció de les biblioteques. Si un dels objectius és que les biblioteques generin un valor social afegit, s'han de situar dins l'agenda política local i governamental i dotar-les de recursos econòmics suficients per poder dur a terme la seva funció, ja que si no ens arrisquem a tenir molta població amb un carnet que no fa servir d’un servei que deixarà de valorar de manera positiva. Seria una llàstima que es deixés perdre tota la feina que s’ha fet.