Sovint em plantejo si vivim la sexualitat que volem o la sexualitat que socialment ens venen. Crec que puc obtenir una resposta de manera força senzilla: vivim la sexualitat que la societat ens vol fer viure. Sempre hi ha excepcions, evidentment, sempre podem trobar a algú que visqui la seva sexualitat de manera lliure, coneixent-se, sabent què vol i què no vol, independentment de judicis morals socials i dins de la legalitat, evidentment. Però no ens enganyem, encara és una minoria el grup de persones que viuen la seva sexualitat de manera lliure i conscient.

Anys enrere vivíem sota la pressió, o la repressió, d’intentar amagar tots aquells impulsos sexuals, tots aquells desitjos que tinguéssim relacionats amb la sexualitat. Es considerava pecat. Tot es considerava pecat: sentir plaer, tenir relacions sexuals que no tinguessin com a objectiu la reproducció, tenir “més sexualitat del compte”, jugar, passar-ho bé, gaudir... Eren moltes les persones que sentien la pressió de mantenir la seva sexualitat intacta fins que es casessin en funció d’uns valors que són molt discutibles i que jo obro la porta per discutir-los...

El que està passant avui en dia tampoc és més positiu: la pressió que es rep per estar hipersexualitzat, iniciar-se com més aviat millor i fer totes aquelles coses que es puguin. Hi ha, pràcticament, l’obligació d’experimentar sense que un es pugui plantejar si realment és el que es vol fer...o fent-nos creure que evidentment l’experimentació, la varietat i provar tot allò que es pugui, sexualment parlant, indica llibertat, cosa que també poso en dubte.

I no podem oblidar que aquesta pressió per viure la nostra sexualitat com més aviat millor es creua amb el pòsit que ens deixa el missatge anterior de repressió... pressió i repressió barrejades en una mateixa època. És un còctel molt explosiu.
Com es viu la sexualitat de manera verdadera i lliure? Només cadascú ho pot esbrinar. No hi ha una recepta que sigui vàlida per a tothom.

Us proposo un exercici de reflexió, una tasca que ens pot començar a ajudar a descobrir quina és la verdadera sexualitat de cadascú. Us convido a agafar llapis i paper i reflexionar de manera personal entorn a aquestes preguntes: Com visc la meva sexualitat? Em sento còmode? Gaudeix-ho? Quines són les meves limitacions? Sento plaer? Jugo? M’ho passo bé? És quelcom enriquidor? (Podeu incloure d’altres preguntes que creieu convenients i us convido a compartir-les amb nosaltres)

Si hi ha alguna resposta pregunta que us incomoda, pregunteu-vos per què.  I si hi ha alguna resposta que no us agrada, intenteu-ho canviar. La clau es troba en descobrir allò que pertany de manera autèntica a cadascú. Moltes coses giren al voltant d’això, la sexualitat de cada persona també.