Una mica de pena sí que fan, pobrets. Estan fora de l'espai i del temps. Són molts segles d'apel·lar a l'èpica, d'anar disfressats de gentilhomes, de voler netejar l'honor a còpia de sang. Els seus gens són massa proclius a desembeinar l'espasa per un "quítame allá esas pajas". No se sentien interpel·lats per la figura del Quixot perquè eren massa quixotescos per llegir Cervantes. Però han passat centenars d'anys i segueixen tenint més d'Hidalgo que de Sancho Panza, i no diguem, de "caballero del verde gabán".

Aquell "todo por la patria" que lluïa a les casernes i a les comissaries tenia un regust de sang i d'heroïcitat a prova de bomba. Però que aquest "todo" ara s'interpreti com un "tot s'hi val", des d'espionatge a l'estil de Mortadelo i Filemón fins a l'ús de fons reservats perquè la fiscalia afini sospites o s'inventi proves, els està provocant una certa indigestió.

Indigestió. Això és el que tenen. No poden pair la realitat. No es poden empassar que Catalunya és un altre país, que més de la meitat dels catalans ja hem fet la desconnexió mental d'Espanya, que no ens sentim concernits per una legalitat que ja no vivim com a pròpia. Davant d'aquest desaire, el que el cos els reclama és treure el santcristo gros i fer entrar els tancs per la Diagonal de Barcelona.

Enyoren els sabres i els fusells. Però com que el clam català és pacífic i educat, els falla la lògica bel·licista. S'han de conformar amb l'apatia maldestre de don Mariano, aquest antic registrador de la propietat que no seria contractat per cap empresa per illetrat i per monolingüe, i que només està pendent que no li processin tots els col·laboradors per delinqüents i facinerosos.

Han d'aguantar un cop i un altre les advertències de diputats europeus i del comissionat de Nacions Unides sobre la necessitat de respectar la separació de poders i de no vulnerar drets humans. No es poden amagar les ganes d'envair-nos militarment i sotmetre'ns com una colònia que voldríem que fóssim; i a sobre saben que, si un dia intervenen la Generalitat i ens colonitzen del tot, llavors ens podrem acollir al dret a l'autodeterminació dels pobles colonitzats aprovat per l'ONU.

L'aparença de la separació de poders no pot provocar sinó un esclat de rialles. Hem vist la fiscalia de l'Estat desautoritzant la junta de fiscals quan aquests volien destapar el finançament il·legal del partit del govern... i també quan pretenien arxivar la causa contra les institucions catalanes pel 9-N. Per cert, en aquest cas, amb l'aplaudiment quasi unànime de les Corts i l'eufòria dels diaris de Madrid.

Tota la maquinària institucional espanyola respon al principi de conducte reglamentari: ningú no qüestiona la jerarquia. I sí: al capdamunt de la jerarquia hi ha un govern que val el seu pes en fems.