ARA A PORTADA
Una setmana després encara continuo atònit i, tot i esforçar-me, em costa concebre el disgust electoral del 22-M com el justificant vàlid de la renúncia al càrrec formalitzat el 11-J. No comprenc com persones capacitades que anaven de números 1, 2 o 5 i, doncs, eren els referents principals de les seves llistes poden dir, l’endemà mateix de les eleccions, i després de demanar el vot durant dues setmanes seguides, que pleguen i que es retiren definitivament en comptes d’acceptar fer oposició, que és la tasca digna i honorable que toca fer quan no es pot governar. La casuística de pactes al marge, en democràcia preval una regla molt clara: qui guanya, governa, i qui perd, fa oposició. I quatre anys després es torna a parlar de si s'accepta, o no, formar part de la candidatura.
Els edils que han renunciat a entrar als seus ajuntaments han argumentat que han pres la decisió després d'una reflexió molt meditada i que, amb la seva partida, cedeixen el lloc a altres persones i faciliten el relleu dins del partit o grup, però la veritat és que deixen a l’estacada els centenars o milers de votants que durant la jornada electoral van triar, justament, la seva papereta de vot, no la de les altres candidatures.
La seva renúncia, mirem-la com vulguem, suposa una falta de respecte, un trencament evident del pacte no escrit, però implícit, que s’estableix entre el polític i el ciutadà: tu vota’m i jo ja et serviré des de l’ajuntament. Dit d’una altra manera: si la renúncia és legalment possible, també és moralment inacceptable, perquè, a més de l’incompliment del pacte que representa, pot alimentar la idea que hi ha persones que només accepten entrar a l’ajuntament si poden –i només poden– governar. La idea que la política vira cap al mercadeig i perd, per tant, una bona dosi de credibilitat.
Sóc ben conscient que cadascun dels regidors frustrats mereix, sens dubte, una anàlisi més particularitzada i aprofundida sobre les raons personals que els han empès a renunciar i que, doncs, una opinió generalitzada sobre la situació pot semblar injusta, si no ofensiva, cosa de la qual m’apresso a disculpar-me, si és el cas. Vist en conjunt, però, el degoteig de desercions de regidors ha enrarit el panorama municipal i ha restat seriositat a les eleccions del 22-M.
El fet de plegar abans de començar resulta, pel cap baix, una anomalia desconcertant en el joc democràtic que podria establir un precedent perillós: el de convertir una eventualitat en norma, és a dir, que s’acabés promovent l’opció absurda de presentar-se a unes eleccions bo i supeditant la presa de possessió del càrrec a l’èxit o al fracàs dels resultats. Abans de cridar el mal temps, però, és millor esperar que, ja en la cursa municipal de 2015, tothom sàpiga el que convé saber: els candidats, que poden guanyar o perdre, i els votants, que els candidats que han escollit a les urnes assumiran de veritat els càrrecs.
Antoni Pladevall (Taradell, 1961). Escriptor. Doctor en filologia clàssica, actualment imparteix classes de grec i de llatí a l’Institut de Vic (Vic). Ha col·laborat amb articles de tema literari o historiogràfic a revistes com Ausa, Reduccions, Serra d’Or, Els Marges i Revista de Catalunya. Entre altres llibres, ha publicat l’assaig historiogràfic “La il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa” (2000), el dietari “La mentida original” (2000), el volum de proses breus “Quadern de Can Garbells” (2002) i les novel·les “La lliça bruta” (2001), “Massey Ferguson 35” (2003), “Terres de lloguer” (2006: premi Pin i Soler 2005 i premi Amat-Piniella 2007), “La papallona negra” (2009: premi Carlemany 2008) i “Tot és possible” (2011), una ficció sociopolítica sobre la primera onada de consultes sobiranistes del diumenge 13-D.
Et pot interessar
- Habitatge social: construir pensant en el medi ambient David Mercader Carrera
- La colònia dels avariats Blanca Busquets
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.