Estic confós. Fa anys que visc a Santa Eulàlia de Riuprimer. Trobo que l'escut oficial i "normalitzat" del nostre poble és des de l'any 1991, segons el Sr, Armand de Fluvià (l'heraldista oficial de la Generalitat) i atenent a les lleis de l'heràldica un escut caironat: de sable, un sautor ple de gules; ressaltant sobre el tot una faixa ondada d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Es veu que l'emblemàtic escut que de manera "popular" s'havia triat com a representació i símbol amb el que ens podiem sentir identificat, i que contenia el "nostre roure gros i el nostre riu-primer", no s'ajustava a unes lleis "normalitzades" del blasonament.

Reconec la meva plena ignorància en aquest tema (i molts d'altres!) però per això em va sobtar l'altra dia, tot caminant per Campdevànol, que en el seu escut hi havia una palmera! Ai caratsus! Una palmera si i un roure no? Vols dir que és gaire lògica, això de l'heràldica?

Vaig consultar (tinc bons amics a Campdevànol) i resulta que des de l'any 1988 l'emblema que els representa és un escut caironat: d'argent, una palmera arrencada de sinople. Per timbre una corona mural de poble.

És a dir, que uns poden tenir una palmera i altres no poden tenir un roure?

Jo em pensava que els escuts heràldics, així com els reis, reines, prínceps, princeses i tot el sèquit de la cort nobiliària era cosa de l'edat mitjana, però es veu que al segle XXI  tot plegat encara és tant important com per a saltar-se la voluntat popular i, els riuprimerencs i riuprimerenques no podem decidir l'emblema que ens ha de representar.

Deixeu-me embolicar encara més la troca...v oleu dir que a l'edat mitjana hi havia gaire palmeres a Catalunya? O potser la palmera és quelcom típic del Ripollès? Els roures segur que si... potser el nostre i tot ja hi era present, a l'edat mitjana! Mira que és gros...el roure de riuprimer, vull dir...

Com jo no vaig nèixer a Sta Eulàlia i no estic al cas de tota la història, no sé si mai el rei, la reina, el príncep, la príncesa o cap noble, encara més, si el mateix senyor de Fluvià han estat mai a Santa Eulàlia; si no és així els convido a venir-hi i fins i tot els pago un dinar aquí al poble; potser llavors captaran la idiosincràcia que aquí impera i, tot menjant mentre xerrem de manera distesa, potser entendran que som al segle XXI i que hi ha coses que evolucionen i que avui queden molt distants de la realitat. Però segueixo sense entendre-ho.. una palmera si i un roure no? Aquest món està desmarxat...