A primers d'octubre vaig estar un parell de dies amb un grup d'investigadors europeus treballant en el marc d'un projecte finançat per la Unió Europea sobre el control de la qualitat i la gestió de l'aigua i els ambients aquàtics. S'hi avalua l'estat de dos llacs, un italià i un altre grec, i de dos rius, concretament el Tàmesi i el Ter. Acompanyats de companys del Centre Tecnològic Beta i el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis, ambdós associats a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, vam recórrer les vores dels embassaments de Susqueda i Sau i vam pujar riu amunt fins a Setcases. Es tractava de determinar quins mostreigs faríem a partir d'ara i de classificar els trams segons els impactes que pateixen, si són predominantment de tipus urbà, industrial o agrari, o bé considerant-los pràcticament sense impactes, "naturals".

Els investigadors estrangers, tant aquests com altres que he acompanyat visitant el Ter en altres ocasions, es queden sorpresos sobretot per tres coses: (1) l'elevadíssima densitat ramadera porcina de la Plana de Vic, excepcional a escala europea, i el seu impacte no resolt en les aigües subterrànies i superficials; (2) el contrast amb la naturalitat que encara mantenen sectors concrets, com la vall de Sau, les illes i meandres del Ter a les Masies de Voltregà i Torelló, i la vall de Camprodon; i (3) l'envergadura de les preses de Sau, Susqueda i el Pasteral i l'elevadíssima densitat de rescloses del Ter a Osona i al Ripollès, una cada 840 metres de mitjana, possiblement la més elevada d'Europa, i el greu impacte ambiental que comporten.

Les preses i rescloses obstaculitzen les migracions dels peixos i altra fauna, retenen còdols, graves i sorres (que estructuren la vida al fons del riu i que, quan hi falten, foragiten els organismes aquàtics), i deriven una quantitat d'aigua forassenyada, deixant sectors de riu secs o molt malmesos. Els peixos autòctons, com el barb de muntanya, només sobreviuen als trams amb aigua corrent. Per treure ferro al tema, els investigadors estrangers deien que tenim tot un seguit d'embassaments i basses de gran interès, però que en cap cas anomenem mai més el Ter com un riu...

L'estiu del 2016, i tot l'any anterior, han estat especialment eixuts: els rius han minvat enormement. L'aigua caiguda a l'arrencada de la tardor, retinguda pel subsòl assedegat de tota la conca, no ha comportat un augment de cabal. Això ha extremat la necessitat que s'enderroquin les rescloses que estiguin en desús. Les altres preses i rescloses, la majoria, cal que generin quilovats amb el mínim d'impacte ambiental.

Necessitem energia (i ens hem d'esforçar més en el seu estalvi) però tota hauria de procedir de fonts renovables: la producció hidroelèctrica només es pot considerar "verda" si respecta la connectivitat ecològica per als peixos, si fa una gestió ambiental dels sediments de les rescloses (comercialitzant-ne una part regularment, però també lliurant-ne una altra part riu avall) i si respecta un règim suficient de cabals ambientals, variable al llarg de l'any.