Del 14 al 23 de novembre se celebra la Setmana de la Ciència a Catalunya. Es faran activitats de divulgació científica arreu, a ciutats i pobles de tot el país: jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics... que seran gratuïtes i a l’abast de tothom. A la primavera, el proper 5 de juny, també es durà a terme el Dia Mundial del Medi Ambient, al voltant del qual hi haurà una gran quantitat d’actes.
Pobre ciència i pobre medi ambient: quan calen setmanes i/o dies mundials per a alguna causa noble, malament rai! Amb la crisi, les retallades hi han penetrat fins al moll de l’os. Algú ha considerat que la ciència i el medi ambient no interessen a ningú. Si se’ls bandeja, no s’aixecarà mai cap plataforma multitudinària ni, ben mirat, no passarà res de res que afecti el recompte de vots a les properes eleccions. Però aquesta crisi està comportant la fuita de “cervells” a l’estranger, en la formació dels quals hem invertit molt i molt. I en fruiran als països que els acullin. Malament per a la nostra economia productiva i per la societat del coneixement que desitgem acabar de bastir.
Un (nou) país, o està condemnat a pagar les patents i/o a mal copiar dels altres o a impulsar la recerca científica i el desenvolupament tecnològic de totes totes. La ciència és riquesa i, sobretot, cultura: només n’hi ha una. Els que, quan estudiàvem, vàrem triar la branca de ciències, tenim la necessitat i el deure immensos d’incrementar els nostres coneixements, acadèmicament molt discrets, en literatura, art, història, filosofia... De la mateixa manera, la societat en general ha de trobar les vies que calgui per marinar-se, també, de ciència.
L’observació de la natura en tots els seus àmbits, l’elaboració de possibles hipòtesis del seu funcionament -per treure’n un fruit o altre-, l’assaig i l’error, o sigui, la ciència, són part d’allò més essencial de la nostra espècie. Som ciència i tecnologia. Aprofitem, doncs, aquesta setmana (del 14 al 23 de novembre, i més enllà!) per acostar-nos-hi sense complexes.
ARA A PORTADA
20 de novembre de 2014
Et pot interessar
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
- Els nous «altres catalans» en el centenari de Paco Candel Toni Poyato
- A l'infern! Enric Casulleras