M'expliquen els més grans de la contrada que la Festa del Pi de Centelles d'enguany ja no és el que era. Ara tots vivim a ciutat i els nostres orígens i tradicions han desaparegut del tot. Tot i que tenim molt temps per a l'oci, cada dia ens fa més mandra anar a festes populars prop de casa perquè cada cop són menys autèntiques, i preferim sopar a Tòquio un bon carpaccio de tonyina i anar fins a Beijing per veure les restes de la muralla Xina, tot plegat en un cap de setmana.

Em recorden que fa vint anys en aquest poblet del sud de la comarca d'Osona, ara pràcticament despoblat i sense bon accés per carretera i sense tren bala d'alta velocitat, celebraven una festa ancestral: vestits de forma folklòrica amb armilla, faixa i barretina, tiraven trets amb un trabuc i una carreta amb un pi a sobre tirava gràcies a uns bous. I acabaven la festa en un lloc ara abandonat que era l'església del poble.

Aquest 2036, un cop més tothom que ha participat en la festa anava amb uns vestits de color plata per protegir-se de la radiació solar pel canvi climàtic i els centellencs de tota la vida han disparat les seves armes sense fum ni foc ni soroll amb un raig làser que ja no és tan autèntica ni fa gràcia. Els bous i la carreta s'han transformat en dos robots amb forma d'animal boví que obeeixen ordres a través d'una mena d'aplicació al mòbil i no mengen alfals ni herba, només cal carregar-los la bateria la nit abans de la festa.

Ja no es va al bosc perquè està tot mort i sembla un desert. Tota la festa es fa pel centre del poble i els carrers més amples, ja que no hi viu pràcticament ningú i no es molesta gens. A la plaça, la galejada és una mena de guerra de les galàxies i algú va decidir que es repetís la mateixa nit, per a tots els guiris. Com diuen que va passar en una altra festa desapareguda, la Patum de Berga (que vés a saber que hi feien).

El Pi el compren a Espinelves, un paradís natural on encara queden arbres i per encàrrec i només el planten per a nosaltres amb unes característiques tan especials i fotogèniques que no sembla ni de debò, de tan perfecte que és. I això que és l'únic element viu i natural de la festa.

Ja no el pengen a l'església perquè aquesta està tancada, amenaça ruïna i no hi ha feligresos. Ara ho acaben tot en un enorme espai polivalent anomenat El Vapor, on tothom acaba gaudint d'antics beuratges i menjars propis de la contrada com mojitos, gintònics, hamburgueses de tòfona, botifarra de sushi, pa de pagès líquid i escudella deshidratada en pastilles.

De la comunió i la catarsi col·lectiva només resta el cant de l'himne a la santa Patrona Santa Coloma.