Arriben les festes de Nadal i la ciutat de Manlleu ofereix una cartellera ben atractiva d’activitats i actes culturals de tota mena. El cant, la música, el teatre, la poesia, el ball, i fins i tot la gastronomia es conjuren per portar-nos al gaudi màgic d’unes dates que tenen una significació molt especial per a tanta i tanta gent.

En aquest article, em vull referir específicament als The Pastorcills, uns pastorets satírics i esbojarrats, en els quals hi he participat activament, intentant fer d’actor, en els darrers anys. L’èxit d’aquesta proposta és indiscutible i ha anat creixent i consolidant-se edició rere edició. I on rau la clau de l’èxit? Doncs m’atreviria a dir que resideix en l’entusiasme i espontaneïtat dels actors, en la seva condició d’amateurs i en l’excel·lent tasca dels que comanden el projecte; Lluís Robles i Pere Areñas, que deixant de banda els guions divertidíssims i de rabiosa actualitat que elaboren, encomanen la seva il·lusió a la resta de participants i al públic assistent que omple a vessar el teatre de Gràcia.

Aquesta obra d’essència amateur, des de la direcció fins a l’execució, exemplifica la importància del teatre en la vida social i comunitària de qualsevol població. El teatre, sense cap mena de dubte, ens sedueix i fa ciutat. I en un moment de penúria econòmica com que estem vivint, la importància i benefici social d’aquest art encara pren més força.

Personalment, em sento molt còmode fent discursos, parlant en públic o participant en debats, però quan pujava a l’escenari a fer Pastorcills, em tremolaven les cames i se m’encongia la veu. Tanmateix, la recompensa d’un públic entregat, t’esperonava a donar tot el que tenies, fins i tot a intentar oferir allò que  indubtablement s’escapava de les teves possibilitats. Aquesta era -i és- el sortilegi dels Pastorcills.

Quan fa un any em preguntaven si les meves responsabilitats polítiques a Manlleu m’impedien participar-hi, ni tan sols ho vaig arribar a considerar. Els que ens dediquem a la política hem de ser capaços de burlar-nos de nosaltres mateixos. L’humor és essencial en els temps que vivim. I la sàtira dels Pastorcills és un antídot perfecte.

Per compromisos adquirits amb anterioritat, no podré participar ni assistir a l’edició d’enguany, però estic convençut que aquest clàssic de les festes nadalenques de la nostra ciutat tornarà a triomfar. Espero, també, que la propera edició, o a tot estirar la següent, puguem recargolar-nos de riure des de les butaques del nou Teatre Centre. Molta sort i llarga vida. Som-hi Pastorcills!