“El que se sent, s’oblida; el que es veu, es recorda; el que es fa, s’aprèn”, deia un vell aforisme clàssic. I, recollint aquest principi, el sistema educatiu català va incorporar, ara farà vint anys, la recerca feta per estudiants de batxillerat: l’elaboració d’un treball d’investigació sobre alguna qüestió més o menys inèdita, desenvolupat pels nois i noies de disset i divuit anys, amb l’ajut dels seus tutors de batxillerat, i amb la mirada posada en la universitat.

Atenta a tots els moviments de renovació pedagògica, la Universitat de Vic va ser la primera a adonar-se de la importància d’aquesta novetat en el model d’ensenyament, i la primera a apostar per recolzar i estimular aquests treballs de recerca. Ja el 1997 va dissenyar un concurs que premiava l’excel·lència d’aquestes investigacions juvenils. Any rere any, els instituts i les escoles d’arreu del país trien els seus millors treballs i els envien a Vic, on diverses desenes de professors de la Universitat els llegeixen, els ponderen i en seleccionen els millors.

La col·laboració de diverses empreses (Bon Preu, Certis, Eumo DC, abans Quòpiam), institucions públiques (Institut Català de les Dones) o associacions privades (Associació Osona contra el càncer) permet oferir premis en metàl·lic als joves més brillants. I cada any, joves amb un talent extraordinari presenten els resultats de les seves notabilíssimes investigacions. El darrer lliurament de premis, fet a finals de juny a l’Aula Magna de la Universitat, va permetre descobrir alguns d’aquests sorprenents resultats. A tall d’exemple:

Un estudiant de Deltebre, Gerard Ardid, va construir un robot de telepresència: un prototip que permet interactuar de manera remota amb un entorn distant amb connexió sense fils, i interactuar amb altres persones que estiguin al mateix lloc que el robot, amb capacitat per captar imatge i audio i transferir-lo per streaming a temps gairebé real. Un robot que parla català, anglès i castellà, fet amb programari propi i codi lliure, gratuït i obert. Amb múltiples aplicacions en el camp de l’entreteniment, però també per fer la vida més senzilla a persones amb la salut precària, i a preus assequibles.

Una noia de Palamós, la Judit Rodríguez, va fer un estudi sobre la qualitat de l’aigua de mar en un tram de la Costa Brava, seguint el mètode CARLIT, que es basa en observar les comunitats d’algues i fanerògames marines, que són especialment sensibles a la contaminació orgànica. Escoltant les algues va fer un mapa bionòmic de gran precisió.   
Una estudiant de Girona, la Meritxell Brunet, va encetar una línia d’investigació cercant variants genètiques reductores del risc de càncer de mama en portadores de mutacions deletèries.

Un jove empordanès, en Lluís Ferrer, va posar la matemàtica al servei de l’art per analitzar la proporció àuria  en les obres de Salvador Dalí.

Una estudiant del Cirviànum, de Torelló, la Ivet Zwatrzko, es va endinsar en la creació artística de sis dones que van patir molt: Virgina Woolf, escriptora; Dora Carrington, pintora; Marga Gil Roesset, escultora; Sylvia Plath, poeta; Radka Toneff, cantant de jazz; i Francesca Woodman, fotògrafa; totes elles havien acabat voluntàriament amb les seves vides. El treball, molt interdisciplinari, s’aproxima també al fenomen de la malaltia mental i el suïcidi, amb entrevistes a professionals de la salut mental. N’hi ha tants, a la història, d’artistes que es van acabar suïcidant, que la Ivet es preguntava si existeixen alguns trets pertorbadors que propicien la creació artística; i va analitzar innombrables obres, i va consultar gran varietat de fonts, per donar una resposta argumentada a la pregunta.

Podríem seguir. Una trentena de treballs  van ser premiats, molts més van quedar finalistes. N’hi havia de ciències socials i de ciències naturals; hi havia genialitats tecnològiques i expressions artístiques de gran nivell; n’hi havia que analitzaven qüestions de gènere i d’altres que buscaven solucions mèdiques a malalties.

Quan hom veu que pugen joves tan preparats i tan espavilats, només pot pensar que el futur està en bones mans. I ja ens convé una injecció d’optimisme.