​TS

Publicat el 22 de desembre de 2020 a les 08:00
Actualitzat el 23 de desembre de 2020 a les 13:03
El Tribunal Supremo del Reino de España (TS a partir d’ara) ha decidit que els presos polítics catalans no tenen el mateix dret que altres presos i han de continuar tancats, sense els permisos del tercer grau. Aquesta actitud reiterada dels jutges d’aquest tribunal per escarmentar l’independentisme l’associo clarament a una actitud concreta. Intento explicar-la a partir de 3 idees que convergeixen en una conclusió final.

D’entrada, el TS és un "moviment polític". Sense cap mena de dubte el TS és un òrgan al servei d’un moviment polític. Al Reino de España hi ha divisió de poders, però són poders polítics. El TS és un òrgan fruit d’una tria dels partits polítics a través del Consejo General del Poder Judicial. Sovint llegim notícies relacionades amb l’elecció d’aquests jutges i s’utilitzen terminologies com “jutges progressistes o conservadors”. L’actual TS està majoritàriament en mans d’una tendència política ultraespanyolista i propera a postulats d’extremadreta. Aquesta és l’herència dels últims governs del PP.

I ara recordem que si el TS va jutjar els polítics catalans és precisament perquè eren càrrecs públics i, per tant, polítics en exercici. Per definició, és un tribunal d’origen polític que jutja actituds polítics. Forma part de la seva responsabilitat o funcions. Tenint en compte les seves funcions i la seva actual composició queda clar, doncs, que és el braç executor d’un moviment polític.

En segon terme, la seva actitud està relacionada amb el concepte de la por i el “terror”: “Por extrema, que fa tremolar”. I també associat a: “Persona o cosa que l’infon”. Fixeu-vos que en la tercera definició de l’IEC directament l’associa a una: “Actuació política que fa un ús arbitrari i indiscriminat de la violència física”. Així que em voldria fixar en el concepte “por”. En el moment en què una sentència com la del TS busca el penediment i l’abandonament de les idees i accions independentistes, com ha quedat demostrat amb l'anul·lació del tercer grau, es busca que tinguem por a tornar a actuar de la mateixa manera.

L’essència de la condemna del TS és que tinguem molta por de tornar-ho a intentar perquè ja sabem que ens tancaran entre barrots durant el màxim de temps possible. D’això se’n diu, evidentment, escampar el terror.

I, finalment, hi ha “violència”: “abús de la força”. Habitualment pensem en la violència amb un ús físic de la força. Però la força i la violència es poden fer presents de moltes maneres. Fixeu-vos que pot ser: “capacitat d’esforç o de resistència, física, moral o intel·lectual”. Per suposat, els jutges utilitzen la força d’allò que els agrada denominar com a “imperi de la llei”. Els jutges usen la força a través de la seva personal interpretació de la llei.

I quan qui té aquesta força la té de forma “suprema” actua de forma absolutista i amb poca oposició. Només un òrgan superior, en aquest cas europeu, pot tombar aquesta força. I a vegades ni així, com ha quedat clar amb el judici a Otegi.

Per tant, podem arribar a la conclusió que el TS és un òrgan polititzat de l’Estat que ha buscat amb la seva força extrema que els catalans tinguin por de tornar-ho a fer.

Voldria acabar amb un Enigmàrius a partir d’una definició literal de l’IEC: “Moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió”, de 10 lletres, i que al darrere hi podeu afegir “d’Estat”.