M'arriba que la Generalitat ampliarà el servei d'informadors (i de taxes) que ja tenim a la Foradada i al morro de l'Abella per evitar les massificacions. Si ho he entès bé, durant els mesos d'estiu s'implantarà no només el cap de setmana sinó també entre setmana.

Quan es va implantar a la Foradada vaig pensar que sort que a algú se li havia acudit la idea perquè era, o bé això, o bé deixar morir l'espai en un mar d'abandonament i de brutícia. Només faltava que ara un anunci d'aigua el posi de teló de fons amb una noia que beu el que no té res a veure amb el que cau del nostre salt d'aigua. Però és espectacular, hi raja molta aigua (quan plou) i, ves, als anunciants els va agradar fer-lo servir. I que la Foradada sortís a diverses guies com a "piscina natural" va acabar de fer el fet, quan resulta que no t'hi pots banyar i, qui hi baixa amb el banyador i el flotador, es queda amb un pam de nas. Que els informadors els expliquin que està prohibit banyar-s'hi i fer-hi pícnics, i que hi poden accedir un nombre determinat de persones no fa que minvi l'interès per la Foradada, però almenys es preserva l'espai tant com es pot.

El morro de l'Abella, després d'haver-hi passat fa anys, el vaig tornar a visitar quan tot just ens deixaven treure el nas a fora, en plena pandèmia, la primavera del 2020. Era ple, encara no m'ho explico.

Vaig ser fa molts anys a Egipte. Llavors deixaven entrar tranquil·lament a la tomba de Tutankamon i a les altres tombes a la Vall dels Reis. Jo em feia creus que permetessin fer fotografies amb flaix en aquella meravella de les meravelles, i vaig sortir d'allà pensant que la destrucció d'aquell lloc increïble era imminent. Per sort, la UNESCO va posar el crit al cel, la van tancar i em penso que van reobrir-la fa pocs anys per fer-la visitable en unes condicions tot i així força estrictes.

Les comparacions són odioses, i, a més, és veritat que un espai natural es pot recuperar amb el temps, i, en canvi, no es recupera mai del tot l'art de fa 5.000 anys, però serveix per fer entendre què significa posar fre a determinats espais, artificials o naturals, amb la intenció de preservar-los.

Penso que a determinats punts d'interès natural de Rupit potser convindria fer-hi un "Tutankamon" i posar-s'hi de veritat amb aquesta idea perquè, per exemple, l'accés al salt de Sallent és una cursa d'obstacles, i no per pedres sinó per persones que sovint és sorprenent de veure les condicions (de vestimenta, de problemes de salut visibles...) amb què emprenen el camí que hi porta.

Malgrat tot, i amb l'ajuda dels informadors de què estava parlant, penso que al Collsacabra estem de sort: és relativament lluny de l'àrea metropolitana i no hi arriba el tren. Ens queixem sovint d'això que altera la nostra comoditat, però imagineu què passaria si la línia fèrria passés per aquí. I si no tinguéssim una bona exhibició de revolts per arribar-hi. I si no hi hagués el Montseny (un altre punt calent, aquest) que fa de fre a qui vol anar a trepitjar muntanya. I, en qualsevol cas, sempre hi ha camins, caminois i llocs secrets que poca gent coneix, on només se sent cantar els ocells i on, encara que sigui al pic de l'estiu o de Setmana Santa, es pot gaudir del silenci. Que continuï així.