Es veia a venir i va passar. Si quan cauen quatre gotes, no hi ha cap tren que vagi a l’hora, imagineu-vos què pot passar quan arriba un temporal com el Gloria. El seu pas per Osona va reconfirmar, per enèsima vegada, que la ja famosa R3 és una línia desastrosa. Pràcticament des del minut zero, tres comarques (Osona, el Ripollès i la Cerdanya) van estar incomunicades per tren bona part de la setmana: Vic, durant gairebé tres dies; Ripoll, quatre, i Puigcerdà, cinc.

El tema és recurrent. Fa menys d’un any, en un altre article, ja recordava que el tren va arribar a Vic a finals del segle XIX i que, més d’un segle després, la línia continua avançant al mateix ritme que aquelles primeres locomotores. Fins i tot, ha anat a pitjor. De fet, dels efectes del Gloria, el que més em costa d’entendre és la inundació a l’estació de Vic. Com és possible que una obra inaugurada fa només 17 anys (sí, sí, fa només 17 anys, el 2003) hagi estat impracticable tants dies per culpa de metres d’aigua. Ningú podia preveure un escenari de pluges intenses quan es va projectar el soterrament? Com puntualitzaven alguns geòlegs a Twitter, per aquella zona no hi passa cap riu, sinó que és una obra d’enginyeria.

Davant aquest escenari, em poso a la pell, per exemple, d’un estudiant de la UAB, sense carnet de conduir, i admiro la seva paciència. Durant gairebé una setmana, va haver de fer mil giragonses per arribar a classe. Per això, espero que el front comú que han fet tots els partits de l’Ajuntament de Vic perquè hi hagi una línia d’autobús diària que connecti Osona amb l’Autònoma no es quedi en una declaració d’intencions. És inadmissible que una ciutat que presumeix del seu coneixement no tingui una connexió ràpida i diària amb una de les universitats de referència del país, com sí que tenen Manresa, Igualada o Berga.

Aquest front comú és esperançador i seria una gran notícia. D’avantatges n’hi ha uns quants: seria una obertura de portes a la universitat pública més propera i seria una mesura amable amb el medi ambient. Si els horaris fossin compatibles, se substituirien els cotxes compartits per l’autobús i, com sabem bé aquells que hem patit Renfe, s’evitarien aquells trajectes feixucs i aquells transbordaments en una estació tan freda i trista com la de Montcada-Bifurcació. Esperem que la idea avanci més ràpid que el desdoblament de l’R3. Vic, espavila!