El Casino de Vic és el degà de les associacions i entitats de Vic. Creada com una societat recreativa pròpia del segle XIX i de les primeres dècades del XX, ha esdevingut una entitat arrelada a la ciutat i ha sofert una notable transformació a remolc dels canvis històrics i de costums. Si va néixer com un reducte excloent que agrupava gent de classe molt distingida, l’antic “Casino dels Senyors” s’ha convertit en una dinàmica entitat cultural i una institució d´identitat ciutadana, tal com pregona la propia associació al seu web.
A partir de la transició democràtica, mica en mica, el Casino va anar obrint les finestres a nous aires i va experimentar (com en el seu dia va fer l’Església gràcies al Concili Vaticà II) un procés d´obertura cap a la ciutat que li ha donat un nou tarannà. En els últims anys, sota la presidència de Jaume Ortiz i d’Andreu Roca, l’entitat es va reformar. I aquesta mutació es va consolidar definitivament coincidint amb el seu 150 aniversari.
Avui, el Casino, presidit per Enric Comas, ha seguit l’impuls renovador i d’obertura i impulsa tota mena de manifestacions culturals. La Sala Modernista acull una programació teatral i musical regular, a banda d’oferir vetllades poètiques, dansa, cinema, performances, conferències i debats. Sense oblidar l´espai d´exposicions que mostra regularment les obres de joves artistes que comencen o artistes ja consagrats. Res a objectar, doncs, a la concessió de la medalla.
En tot cas, sóc dels que creu que la concessió d’aquest distintiu tan honorable acostuma a estar envoltada d’un cert ensabonament de determinats sectors de la societat civil moltes vegades massa contemporitzadors i obedients amb el poder polític, mani qui mani. Amb això no vull pas treure mèrits al Casino, que no és el cas. Però potser ja seria hora que el Govern de la Generalitat també reconegués la tasca de persones i entitats voluntaristes amb una actuació generosa i uns postulats més crítics. Aquest és el cas del Grup de Defensa del Ter, una entitat amb molts serveis prestats a Catalunya, amb una destacada tasca de defensa de la seva identitat mediambiental, amb un important paper en l’evolució històrica recent de la comarca d’Osona i una decidida contribució a la cohesió de l’entorn.
El mes de gener de 1989 més de 20.000 peixos van baixat morts fins la presa de Sau arran de la contaminació provocada pels vessaments tòxics al Ter de l’empresa Diftersa. Aquest desgraciat esdeveniment va ser la gota que va vessar el got de la paciència d’un grup de gent amb cinc dits de front que es van aglutinar-se al voltant del Moviment de Defensa del Ter; alguns d’ells ja havien participat en els comitès antiurani, en la Coordinadora Anti OTAN d'Osona, la JOC, associacions de veïns, partits polítics, sindicats, societats de pescadors...
Al cap de poc, per no xocar amb les sigles MDT (del Moviment de Defensa de la Terra), aquell grup inicial format per una vintena de persones de la comarca, es va convertir en el Grup de Defensa del Ter. D’aleshores ençà, la seva activitat pedagògica i de denúncia dels estralls de la contaminació i els disbarats antiecològics ha estat constant, rigorosa i eficaç. Primer, van començar fent pintades a Manlleu amb el lema “Riu de Pena”. Després, en col·laboració amb l’Esbart Palafox i Astilleros del Ter (dues agrupacions de bromistes vigatanes) van organitzar conjuntament la 12ª edició del Periple Pantaner de Sau, que va comptar amb un macroconcert nocturn titulat Rius per plorar, al camp de futbol de Sant Martí Sescorts, on es van congregar cinc mil persones per escoltar els grups osonencs Duble-Buble, Karda Fàstic, Dramàtics, La Viuda Negra, La Palma Jazz Band, Crucifix, Otros tr3s, Os Pedrer, Sau, Steve and the Hooligans i Avikultores Modernos.
Més endavant van embolicar el Pont Romànic de Vic per presevar-lo de la contaminació, van denunciar la problemàtica dels purins a la comarca d'Osona, van impulsar (com a part acusadora) una querella de la Fiscalia de Delictes Ecològics contra les empreses Puigneró i Colomer Munmany. També van organitzar el popular Bici-Ter, unn recorregut en bicicleta per diferents indrets d'Osona, per tal de reivindicar que les diferents administracions tinguessin més en compte la situació dels rius. L’any 1992, el de les olimpíades, diversos personatges es van adherir al GDT: Miquel Martí i Pol, El Último de la Fila, Sau, Francesc Mauri, Narcís Prat, Emili Teixidor, Sopa de Cabra o Josep Maria Flotats. I van organitzar el concert Rock i Ter a Manlleu, amb 40 grups d'arreu d'Osona. Mesos després van muntara un espectacle satíric, Barberia Puig i Neró, consistent en una a “afaitada col·lectiva” aprofitant l'escuma de la riera del Sorreigs, contaminada per l'empresa tèxtil Puigneró.
Però si el GDT està associat a esdeveniments rellevants, aquests són el judici i la condemna de l'empresa d'adobats Colomer Munmany S.A. de Vic per contaminar greument el Mèder, la denuncia al Parlament Europeu de la situació creada per l'excés de purins a la comarca d'Osona i, sobretot, la ratificació per part del Tribunal Suprem de la sentència de l'Audiència de Barcelona que va condemnar l'empresari Josep Puigneró a la pena de 4 anys i dos mesos de presó menor, essent la primera persona a l'Estat Espanyol que ingressava a la presó per delicte ecològic. L'empresari també va ser condemnat, per via de Responsabilitat Civil, a la reparació dels danys causats a la riera de Sorreigs i a tornar-la al seu anterior estat de vida (una restauració que va gestionar el propi GDT). Aquest darrer cas va tenir tanta repercussió que fins i tot va ser notícia al The New York Times.
A banda d’aquests fets, el GDT va inaugurar el Camí Vora Ter entre Manlleu Roda de Ter. I, coincidint amb el Mercat del Ram de Vic, fa uns anys van penjar un cul de porc pintat al túnel de Sant Julià, a l'Eix Transversal, per denunciar, una vegada més, l'excés de purins. La llista seria inacabable.
Tanmateix, l’actuació d’aquests tenaços lluitadors no s’ha aturat. Ja fa 6 anys que el GDT va presentar la primera campanya d'anàlisi del contingut en nitrats, de les aigües de multitud de fonts de la comarca d'Osona. Ara, pel Mercat del Ram d’enguany, el GDT ha alertat que els nitrats continuen contaminant les fonts del Lluçanès i Osona, segons es desprèn dels resultats de les analítiques elaborades pel Laboratori Prat. Les conclusions de l’estudi evidencien que la qualitat de les aigües subterrànies en aquesta zona de Catalunya no ha millorat, sino que ha empitjorat. Així, un total de 74 fonts superen els límits sobre nitrats imposats per l’OMS i els valors màxims se superen fins a nou vegades.
Per al GDT, resulta “incomprensible i greument irresponsable la persistència en la promoció de l’actual model de ramaderia industrial, que no internalitza els costos socials ni ambientals, que concentra en el territori quantitats i densitats ingents de bestiar, i que fins arriba a provocar l'aparició de bosses de treballadors en condicions de semi-esclavatge”. Com a alternativa, els ecologistes proposen “una agricultura i ramaderia tradicionals, de proximitat, ecològiques i respectuoses amb el territori”.
QUan encara ressona l’oposició molt raonada a l’aeroport de Mont-rodon, Aquesta mateixa setmana el GDT també ha denunciat dues agressions a les rieres d’Osona: la tala indiscriminada del bosc de ribera a Ruta dels Molins del municipi de Calldetenes, al seu pas pel Molí de la Calvària, i un abocament al rec de Fontanelles, poc abans d'arribar al Gurri, al terme municipal de Vic.
Però la visió del GDT va més enllà de la neteja dels rius i de la denuncia contra la contaminació. També abasta un concepte ben definit de sostenibilitat territorial que té present els projectes d’infraestructures en comunicacions que es preveuen actualment i que suposen una greu agressió al territori: “Actualment, s’està fent el desdoblament de la C-17 fins a Ripoll, i es preveu el proper desdoblament de l’Eix transversal en tot el seu recorregut, el desdoblament de la via del tren fins a Barcelona i, més a llarg termini, la construcció del Tren Transversal. A això, cal afegir-hi la previsió de construcció de diverses carreteres secundàries, a més de la planificació de vials orbitals als nuclis urbans, de nombrosos polígons industrials a moltes poblacions de la comarca i de diverses zones residencials, d’iniciativa pública o privada. L’accelerada depredació del territori que hi ha en curs és del tot desproporcionada i atempta greument contra la preservació de sòls de gran valor agrícola, dels espais naturals, de les masies, del paisatge i d’un patrimoni històric molt valuós. S’enterra sota l’asfalt i el creixement urbanístic les nostres millors reserves de futur”.
Tot plegat, sembla justificar la concesió d’una grandiosa Creu de Sasnt Jordi al GDT. Tanmateix, com que les creus de Sant Jordi no acosrtumen a transformar ni millorar l’entorn, seria desitjable que, més que una condecoració, aquesta entitat rebés el suport i l’escalf de la població. Aquest seria el millor premi.
A partir de la transició democràtica, mica en mica, el Casino va anar obrint les finestres a nous aires i va experimentar (com en el seu dia va fer l’Església gràcies al Concili Vaticà II) un procés d´obertura cap a la ciutat que li ha donat un nou tarannà. En els últims anys, sota la presidència de Jaume Ortiz i d’Andreu Roca, l’entitat es va reformar. I aquesta mutació es va consolidar definitivament coincidint amb el seu 150 aniversari.
Avui, el Casino, presidit per Enric Comas, ha seguit l’impuls renovador i d’obertura i impulsa tota mena de manifestacions culturals. La Sala Modernista acull una programació teatral i musical regular, a banda d’oferir vetllades poètiques, dansa, cinema, performances, conferències i debats. Sense oblidar l´espai d´exposicions que mostra regularment les obres de joves artistes que comencen o artistes ja consagrats. Res a objectar, doncs, a la concessió de la medalla.
En tot cas, sóc dels que creu que la concessió d’aquest distintiu tan honorable acostuma a estar envoltada d’un cert ensabonament de determinats sectors de la societat civil moltes vegades massa contemporitzadors i obedients amb el poder polític, mani qui mani. Amb això no vull pas treure mèrits al Casino, que no és el cas. Però potser ja seria hora que el Govern de la Generalitat també reconegués la tasca de persones i entitats voluntaristes amb una actuació generosa i uns postulats més crítics. Aquest és el cas del Grup de Defensa del Ter, una entitat amb molts serveis prestats a Catalunya, amb una destacada tasca de defensa de la seva identitat mediambiental, amb un important paper en l’evolució històrica recent de la comarca d’Osona i una decidida contribució a la cohesió de l’entorn.
El mes de gener de 1989 més de 20.000 peixos van baixat morts fins la presa de Sau arran de la contaminació provocada pels vessaments tòxics al Ter de l’empresa Diftersa. Aquest desgraciat esdeveniment va ser la gota que va vessar el got de la paciència d’un grup de gent amb cinc dits de front que es van aglutinar-se al voltant del Moviment de Defensa del Ter; alguns d’ells ja havien participat en els comitès antiurani, en la Coordinadora Anti OTAN d'Osona, la JOC, associacions de veïns, partits polítics, sindicats, societats de pescadors...
Al cap de poc, per no xocar amb les sigles MDT (del Moviment de Defensa de la Terra), aquell grup inicial format per una vintena de persones de la comarca, es va convertir en el Grup de Defensa del Ter. D’aleshores ençà, la seva activitat pedagògica i de denúncia dels estralls de la contaminació i els disbarats antiecològics ha estat constant, rigorosa i eficaç. Primer, van començar fent pintades a Manlleu amb el lema “Riu de Pena”. Després, en col·laboració amb l’Esbart Palafox i Astilleros del Ter (dues agrupacions de bromistes vigatanes) van organitzar conjuntament la 12ª edició del Periple Pantaner de Sau, que va comptar amb un macroconcert nocturn titulat Rius per plorar, al camp de futbol de Sant Martí Sescorts, on es van congregar cinc mil persones per escoltar els grups osonencs Duble-Buble, Karda Fàstic, Dramàtics, La Viuda Negra, La Palma Jazz Band, Crucifix, Otros tr3s, Os Pedrer, Sau, Steve and the Hooligans i Avikultores Modernos.
Més endavant van embolicar el Pont Romànic de Vic per presevar-lo de la contaminació, van denunciar la problemàtica dels purins a la comarca d'Osona, van impulsar (com a part acusadora) una querella de la Fiscalia de Delictes Ecològics contra les empreses Puigneró i Colomer Munmany. També van organitzar el popular Bici-Ter, unn recorregut en bicicleta per diferents indrets d'Osona, per tal de reivindicar que les diferents administracions tinguessin més en compte la situació dels rius. L’any 1992, el de les olimpíades, diversos personatges es van adherir al GDT: Miquel Martí i Pol, El Último de la Fila, Sau, Francesc Mauri, Narcís Prat, Emili Teixidor, Sopa de Cabra o Josep Maria Flotats. I van organitzar el concert Rock i Ter a Manlleu, amb 40 grups d'arreu d'Osona. Mesos després van muntara un espectacle satíric, Barberia Puig i Neró, consistent en una a “afaitada col·lectiva” aprofitant l'escuma de la riera del Sorreigs, contaminada per l'empresa tèxtil Puigneró.
Però si el GDT està associat a esdeveniments rellevants, aquests són el judici i la condemna de l'empresa d'adobats Colomer Munmany S.A. de Vic per contaminar greument el Mèder, la denuncia al Parlament Europeu de la situació creada per l'excés de purins a la comarca d'Osona i, sobretot, la ratificació per part del Tribunal Suprem de la sentència de l'Audiència de Barcelona que va condemnar l'empresari Josep Puigneró a la pena de 4 anys i dos mesos de presó menor, essent la primera persona a l'Estat Espanyol que ingressava a la presó per delicte ecològic. L'empresari també va ser condemnat, per via de Responsabilitat Civil, a la reparació dels danys causats a la riera de Sorreigs i a tornar-la al seu anterior estat de vida (una restauració que va gestionar el propi GDT). Aquest darrer cas va tenir tanta repercussió que fins i tot va ser notícia al The New York Times.
A banda d’aquests fets, el GDT va inaugurar el Camí Vora Ter entre Manlleu Roda de Ter. I, coincidint amb el Mercat del Ram de Vic, fa uns anys van penjar un cul de porc pintat al túnel de Sant Julià, a l'Eix Transversal, per denunciar, una vegada més, l'excés de purins. La llista seria inacabable.
Tanmateix, l’actuació d’aquests tenaços lluitadors no s’ha aturat. Ja fa 6 anys que el GDT va presentar la primera campanya d'anàlisi del contingut en nitrats, de les aigües de multitud de fonts de la comarca d'Osona. Ara, pel Mercat del Ram d’enguany, el GDT ha alertat que els nitrats continuen contaminant les fonts del Lluçanès i Osona, segons es desprèn dels resultats de les analítiques elaborades pel Laboratori Prat. Les conclusions de l’estudi evidencien que la qualitat de les aigües subterrànies en aquesta zona de Catalunya no ha millorat, sino que ha empitjorat. Així, un total de 74 fonts superen els límits sobre nitrats imposats per l’OMS i els valors màxims se superen fins a nou vegades.
Per al GDT, resulta “incomprensible i greument irresponsable la persistència en la promoció de l’actual model de ramaderia industrial, que no internalitza els costos socials ni ambientals, que concentra en el territori quantitats i densitats ingents de bestiar, i que fins arriba a provocar l'aparició de bosses de treballadors en condicions de semi-esclavatge”. Com a alternativa, els ecologistes proposen “una agricultura i ramaderia tradicionals, de proximitat, ecològiques i respectuoses amb el territori”.
QUan encara ressona l’oposició molt raonada a l’aeroport de Mont-rodon, Aquesta mateixa setmana el GDT també ha denunciat dues agressions a les rieres d’Osona: la tala indiscriminada del bosc de ribera a Ruta dels Molins del municipi de Calldetenes, al seu pas pel Molí de la Calvària, i un abocament al rec de Fontanelles, poc abans d'arribar al Gurri, al terme municipal de Vic.
Però la visió del GDT va més enllà de la neteja dels rius i de la denuncia contra la contaminació. També abasta un concepte ben definit de sostenibilitat territorial que té present els projectes d’infraestructures en comunicacions que es preveuen actualment i que suposen una greu agressió al territori: “Actualment, s’està fent el desdoblament de la C-17 fins a Ripoll, i es preveu el proper desdoblament de l’Eix transversal en tot el seu recorregut, el desdoblament de la via del tren fins a Barcelona i, més a llarg termini, la construcció del Tren Transversal. A això, cal afegir-hi la previsió de construcció de diverses carreteres secundàries, a més de la planificació de vials orbitals als nuclis urbans, de nombrosos polígons industrials a moltes poblacions de la comarca i de diverses zones residencials, d’iniciativa pública o privada. L’accelerada depredació del territori que hi ha en curs és del tot desproporcionada i atempta greument contra la preservació de sòls de gran valor agrícola, dels espais naturals, de les masies, del paisatge i d’un patrimoni històric molt valuós. S’enterra sota l’asfalt i el creixement urbanístic les nostres millors reserves de futur”.
Tot plegat, sembla justificar la concesió d’una grandiosa Creu de Sasnt Jordi al GDT. Tanmateix, com que les creus de Sant Jordi no acosrtumen a transformar ni millorar l’entorn, seria desitjable que, més que una condecoració, aquesta entitat rebés el suport i l’escalf de la població. Aquest seria el millor premi.