Com el Fènix que retornà a la vida després de culminar el seu cicle vital, el llegendari i sobradament mitificat festival Canet Rock, que va néixer i morir durant els gloriosos 70, reneix aquest 2014 per il·luminar la Cultura catalana i esdevenir referència i tendència al país.

Tanmateix, just després d'alçar-se el vel que cobria amb precís secretisme els noms del cartell d'aquesta nova edició, una bromera de comentaris i opinions crítiques han inundat la xarxa i bona part de l'opinió pública (afortunadament avui aquesta opinió l'expressa la pròpia gent sense peatges i les publicacions periodístiques simplement representen -com ha de ser- una part més d'aquesta riquesa), comentaris i opinions, deia, que s'han articulat sobretot en una clara direcció: "Traïció".     

S'ha dit que aquesta renovada versió contemporània traïa els ideals de transgressió, revolució i ànsia de llibertat amb els quals es van inspirar les primeres edicions. S'ha dit que les propostes musicals que formen el cartell de les actuacions són grups aposentats en la comoditat de l'elit de la repercussió mediàtica i que no poden ser hereus d'un llegat cultural històric que s'inscriu més en la fita social que en la musical. S'ha dit que en la música que hi sonarà  durant les 12 hores que durarà el festival no hi haurà ni una sola peça que -més enllà de proclames lletrístiques descafeïnades i tipificades-, tingui ni un gram de revolució artística ni un mil·ligram de transgressió social. S'ha dit que el nom propi "Canet Rock" és vergonyant com a empara de les músiques que s'hi oferiran i que això representa una falta de respecte a l'estil i a la gent que el practica i el defensa -el rock-. S'han dit moltes coses.

Hi sumaré doncs a aquest conglomerat la meva opinió. Som-hi. El cartell del Canet Rock 2014 no podia ser millor del que ha estat. Ho crec amb fermesa i ho crec sense deixar de compartir algunes de les opinions que abans he exposat. És contradictori? No ho és. El Canet Rock va néixer com un festival de música i ha retornat com un festival de música, però per sobre d'aquesta puntualització hi resideix el fet que el Canet Rock és, sobretot, un esdeveniment social representatiu del seu temps. I és precisament per aquesta absoluta representativitat que les diverses edicions dels setanta i la que s'esdevindrà aquest any comparteixen la oportunitat d'expressar la realitat del moment de manera  fidedigne.

És possible que quelcom tan superflu com un festival musical pugui remoure l'opinió global sobre l'actualitat artística i social contemporània? No només és una suposició sinó que a hores d'ara ja és un fet ocorregut.  

A qui no li agrada el cartell, el que no li agrada és la realitat imperant. I és precisament en aquesta sobre la qual s'ha de gestar la crítica i l'anhel del canvi, si es desitja, és clar.