Cada poble és un món i cada món té les seves peculiaritats, però, després de les últimes eleccions, m’ha quedat clar que als pobles i a les ciutats petites es vota la persona. Fixeu-vos que les sigles quasi les obviem, només hi recorrem per partits molt residuals. Jo he votat l’Erra, jo en Coma, jo el de Podem, jo la Cabanas, jo l’Albert… I a Osona tenim dos exemples molt clars que demostren que, en unes municipals, tant se val la tendència del moment i tant és la tradició.

A Vic, Anna Erra ha més que reforçat la seva majoria. La primera plaça era previsible, però ni les millors enquestes favorables a Junts per Catalunya podien imaginar una majoria absoluta que no es veia des de feia 24 anys. L’obra de govern més enllà del riu, la participació alta i el vot mobilitzat en barris tradicionalment convergents han beneficiat a Erra i els números parlen sols: 2.500 vots més que fa quatre anys. En canvi, el partit tendència a Catalunya i que va guanyar les eleccions espanyoles a Vic només n’ha esgarrapat 380 més que el 2015.

A Taradell, les xifres són encara més bèsties. Mercè Cabanas ha fet el sorpasso als convergents i de manera contundent. La nova cap de llista d’Esquerra pràcticament ha triplicat els vots de fa quatre anys i ha superat els 2.300. En canvi, Junts per Taradell n’ha perdut uns 500. Una pallissa de 9 a 4 regidors. Com li ha passat a Erra, Cabanas també s’ha beneficiat d’una participació alta, però, en el seu cas, de la mobilització del vot jove. I tot això amb el repte de no tenir experiència al govern.

A partir d’aquí es poden fer totes les lectures que es vulguin. Hi ha qui diu que Erra s’ha beneficiat de l’efecte Puigdemont. És cert, suma més que no pas resta, però, a Taradell, ERC ha arrasat en les municipals i Junts per Catalunya, en les europees. Per tant, aquest argument només és un consol pels que no volen admetre que s’han equivocat amb l’alcaldable. Hi ha qui també parla de l’efecte 8-M. Ho descarto. A Vic, les dues principals llistes les encapçalaven dones i hi ha alcaldessa des de fa quatre anys.

Uns resultats que han sorprès per la contundència i que suposo que han fet reflexionar molt als contrincants d’Erra i Cabanas. Es deuen preguntar què tenen elles i què no tenen els altres. Les conec a totes dues i en això cap altre candidat les ha superat: la proximitat i el tracte amb la gent. Són molt properes, i no només en campanya. 

Una altra de les claus de les victòries d’Erra i Cabanas està en les campanyes que s’han fet. Totes dues han evitat la confrontació amb els altres rivals. A Vic, un factor que ha pogut perjudicar, especialment Esquerra, és l’atac constant contra l’alcaldessa en debats i entrevistes. A Joan Coma el deixo a banda, després que va sobreexplotar la seva passió política en el debat d’EL 9 TV, però ell és i ha estat sempre així, és coherent amb l’estil CUP.

Aquest estil cupaire, precisament, diu que als votants se’ls ha de parlar clar i segurament la falta de concreció per part de Balasch ha passat factura a ERC a Vic. Canvi és la paraula que més va dir la candidata en tota la campanya, però mai va acabar d’aclarir si aquest canvi passava per un pacte amb Capgirem. O sí o no, la resposta no tenia més. I, és clar, un possible pacte de les esquerres per desallotjar Erra va espantar el votant convergent, que es va mobilitzar més que mai. 

A Taradell, la campanya també va ser molt dura en un duel molt disputat, tant entre Esquerra i Junts com internament a Junts (o PDECat) per les discrepàncies en l’elecció del relleu de Lluís Verdaguer. Van ser quinze dies de molts nervis que es van transformar en sortides de to inoportunes i desafortunades per part de la llista convergent. Fins i tot, membres d’aquest equip van entrar en desqualificacions de companys de l’altra llista. A la gent, i més en un poble on tothom es coneix, la crispació i els atacs resten. Això va afavorir una Mercè Cabanas que va obrir certa esperança de canvi quan fa nou mesos es va saber que seria alcaldable.

I després de Vic i Taradell, hi ha el cas de Rupit. Un exemple clar que a les municipals es vota la persona. Malgrat haver-hi una sola llista i que l’alcaldia ja estigués adjudicada abans de començar, Albert Marcé ha recollit més vots que fa quatre anys. Malgrat que els nuls i blancs han crescut, poder confirmar el suport dels veïns sempre dóna més oxigen per afrontar els quatre anys.

El cas és que ara tots tenen deures. Tot i la tranquil·litat que donen aquestes majories absolutes als equips de govern, que no s’oblidin dels votants de l’oposició i dels que no van votar. Mentrestant, els altres partits que havien pintat unes expectatives molt altes, que prenguin nota de què han de fer d’aquí a quatre anys per no caure en els mateixos errors. Sort i encerts a tots