En aquells temps, el món era un basar tumultuós i hiperactiu, amb cotxes i camions col·lapsant les carreteres i milers d’avions fendint el cel a totes hores. Semblava que produir, desplaçar-se i consumir hagués esdevingut la raó de ser de l'home i la dona a la terra. 

Llavors, l’Ibex 35, el Down Jones i tots els índex borsaris del món, veient que allò era bo per a les seves butxaques, digueren: "Encara hem de ser més productius i més competitius!", i els bancs centrals injectaren més diner, i l’economia accelerà a veles desplegades.

Però la Terra, veient que els pols es fonien, els boscos es cremaven i el mar es moria, volgué dir-hi la seva i exclamà: "Us enviaré un virus contagiós, i d’un altre pa haureu de fer la sopa!". I el coronavirus s’estengué pel planeta. I els homes i les dones hagueren d’aprendre a viure confinats, mentre els governants, aquells que no havien sabut trobar cap de les cinc mil urnes del referèndum, tampoc trobaven els aparells mèdics per a fer els tests de diagnòstic.

I uns primers ministres van parlar poc i van fer el que tocava, i d’altres garlaven pels descosits i no n’encertaven ni una. I el rei, amb corona però sense virus, feia discursos sense tenir res a dir, intentant dissimular els escàndols familiars, sexuals, crematístics, fiscals i feixistoides propis de la tradició borbònica.

I els presos polítics, que ja portaven dos anys i mig confinats a les cel·les de Lledoners, mas d’Enric, Puig de les Basses, Bèlgica, Escòcia i Suïssa, hagueren de viure doblement confinats. 

I els partits, amb el seu sistema endogàmic de promoció, designaven personalitats mediocres i oficials condecorats per a pilotar la crisi, mentre els súbdits es feien creus de les bestieses que feien les autoritats incompetents.

I els gossos, exhausts de passejar els seus amos hores i hores, pensaven: "I no podrien treure a passejar l’aspiradora i deixar-me descansar una estona?".

I els feligresos, bo i aplaudint la feina incansable i heroica dels metges, infermers i infermeres des del balcó de casa, cantaven himnes al virus i a la corona, tot dient:

Virus d’abril, pandèmia primerenca
Del primer món, flagell
Que infecteu la catalana terra
Com predeia en Borrell (2).
Molt ben armats els mossos segellaren
Nostres ciutats, per tenir-nos confinats.

Senyor Borbó, que el Franco us designà
Senyor Borbó...
Tripijocs feu a dins de la Sarsuela
Virus d’abril, pandèmia primerenca
Del primer món, flagell
Que infecteu la catalana terra
Com predeia en Borrell (2).

Pels catalans sempre sereu tanoca
Pels catalans...
Pels espanyols, monarca persistent
Sigueu per l’IBEX pilar de beneficis
Pels xoriços, el port de salvament
Virus d’abril, pandèmia primerenca
Del primer món, flagell
Que infecteu la catalana terra
Com predeia en Borrell (2).

El meu condol als familiars de les víctimes. I que salut tinguem tots plegats.