En aquest article m'he proposat de fer un esforç d'empatia sincera per posar-me en el lloc de la gent que està en contra del referèndum i/o de la independència de Catalunya. Per molt que ho intenti, però, no veig cap element d'entitat (de pes, rellevant, objectivable) que expliqui el suposat malestar o perjudici que significarà per a algú aquesta votació. De debò que no trobo que s'hagi vulnerat cap dret fonamental de ningú contrari a l'1-0, ni que s'hagi fet cap mal a cap institució o ciutadà català ni espanyol. Al contrari. L'1-0 és una oportunitat magnífica perquè qui estigui a favor de la unitat d'Espanya es pugui expressar en llibertat.

Com que els constitucionalistes no tenen on agafar-se, el gran lament del PP, C's, el PSC i Coscubiela va ser l'absència d'un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries en el debat parlamentari. Això, al costat de la immensa ofensiva juridicopolicial contra els sobiranistes que ha provocat l'Estat d'excepció a Catalunya sense control parlamentari, és un argument de pena. La Guàrdia Civil ha fet detencions per raons ideològiques, registres de manera arbitrària, ha entrat a sac a les impremtes, gairebé el 80% dels alcaldes de Catalunya són citats com a imputats per voler votar, els independentistes reben querelles, multes milionàries, la Generalitat està intervinguda, es prohibeixen actes, cartells, càrrecs del govern emmanillats, s'amenaça els periodistes, es tanquen webs i es persegueix com si fossin delinqüents els joves que les han viralitzat, l'Estat usurpa competències als Mossos només perquè ho diu un fiscal a les ordres del PP, etc, etc, etc. ¿I, el problema és un informe no vinculant d'un consell estatutari? Ara resulta que aquells que són tan zelosos amb les dades del cens, callen quan la Guàrdia Civil viola el dret de correu postal dels catalans, quan requisa mòbils, documents privats, paperetes i persegueix gent innocent que han de passar la nit al calabós.

Siguem seriosos. No és veritat que s'ha fet una llei de desconnexió-exprés en dos dies: portem anys discutint sobre independència i tothom hi ha pogut dir la seva. Ja toca saber què pensa la majoria. Sobretot, després que Junts pel Sí guanyés per pallissa les últimes eleccions amb 1.628.714 vots, que són més del doble de sufragis que C's, que va quedar en segon lloc amb 736.364 suports. Recordem que JxS va ser la primera força a totes les comarques de Catalunya i a alguns municipis amb el 70% de recolzament. També JxS va guanyar al Baix Llobregat, per cert. I si hi sumem la CUP l'avantatge encara té més marge. Recordem que a la consulta del 9-N, el Sí va arrasar. A més, la llei internacional ens fa costat: Espanya va signar l'any 1976 a Nova York el Pacte Internacional de Drets Civils que disposa que tots els pobles tenen dret a la seva lliure determinació.

Les incomoditats que diuen patir els partidaris del no per coses comparativament molt més petites (que si un cartell els assenyala, que si un tuit desafortunat per un insult, que si en un grup de WhatsApp s'han barallat, que si se senten asfixiats de tantes estelades, que si un cotxe de la Guàrdia Civil va ser decorat amb adhesius que pagarà l'assegurança...) no són res. Són anècdotes al costat de la brutal ofensiva injusta amb conseqüències penals que rep l'independentisme i que atempta contra els drets humans.

En paral·lel, el govern espanyol treu bilis per la boca perquè no suporta la idea d'una Catalunya independent. És com aquell home masclista amb sentit possessiu que no accepta que la dona l'abandoni. I si la dona el deixa, perquè n'està fart, perquè se sent maltractada o senzillament perquè li dona la gana de ser infidel i vol muntar una nova vida, com que l'home és masclista i administra els seus diners, bloqueja la seva targeta de crèdit, li controla fins a l'última despesa; fa els possibles perquè la separació no sigui amistosa, o si convé lloga un detectiu o un policia privat per vigilar els seus moviments.

L'Espanya del toro ens té pànic. No vol saber la resposta d'un referèndum vinculant. No es planteja un Estat sense Catalunya i, per evitar-ho, és capaç de destruir-nos l'autogovern. Mentrestant, el diari El País i la tropa progre de la Isabel Coixet fan costat a la deriva autoritària de Rajoy (crec que en el fons ja els agradaria deixar el llast català perquè "en castellano es más moderno") i tenen la santa barra d'acusar els sobiranistes de fer trampa.
Però els indepes no ens arronsem per molts vaixells que desembarquin a Barcelona. Amb l'únic ajut de la nostra il·lusió indignada i del nostre cor ferit, el dia 1 ens mobilitzarem. Votarem perquè som aquella bona gent que cada 11 de setembre sortim al carrer amb un somriure als llavis. Votarem perquè creiem en la llibertat i la democràcia. I perquè la pertinença a Espanya no se'ns pot imposar.