Són nit fredes, molt silencioses. A l’exterior, el desert fosc i inhòspit et convida a restar dins al llit, abrigat amb dues o tres mantes, que amb la maleïda crisi més et val estalviar i no posar la calefacció de gas natural massa alta. Són nits difícils, tumultuoses, costoses de mastegar, en les quals la boira es filtra per escletxes invisibles i s’apodera de l’espai, convertint en un enigma allò que s’esdevindrà. Són nits que enyores l’escalfor d’un cos al teu costat, aquell alè reconfortant que et dóna placidesa i seguretat, malgrat l’alè sovint també pot ofendre i t’obliga a girar-te d’esquena.

Són també crepuscles on abans d’endinsar-te en la profunditat dels somnis, o malsons -si s’escau-,  repasses mentalment els teus encontres, furtius o tenyits pel joc de la tendresa i de la conquesta, De les hores passades intercanviant paraules, mig somriures o picades d’ullet insinuants, amb l’objectiu d’acabar al llit per culminar la gran obra. Acarones el coixí i recordes aquelles amants, o projectes d’amants. El capvespre que després d’un flirteig esgotador endevines que l’acord està segellat i que la unió dels cossos és tan sols qüestió de minuts. De les paraules a cau d’orella et precipites a les carícies, a la complicitat gairebé absoluta.

Però just en el moment del clímax, quan una part del teu cos gairebé explota a llàgrima viva, es trenca abruptament la màgia i l’altre cos s’aparta, indecís, dubtant d’allò que et reclamava amb els ulls i la boca. S’aixeca, surt de l’habitació i sents la veu que interroga, que demana consell i aprovació. Quan torna a l’habitació, perceps que el baf de la tendresa s’ha esvaït. Agafa la roba, es vesteix i s’acomiada sense gairebé gosar mirar-te, encara dubtosa i aclaparada, i marxa amb passes vacil•lants, amb l’impuls contingut de girar enrere, d’abraonar-se sobre teu i acabar la feina deixada en el punt més decisiu. Finalment, t’abrigues amb les dues o tres mantes i el ritme retorna a l’estat flàccid.

Recordes també aquella amant tan costosa de portar al cau, tan estreta i esquiva, que es fa pregar per poder intercanviar uns jocs innocents. L’amant que quan la cerques s’escapa, que quan la mires se’t fa difícil endevinar-la. L’amant que quan no l’esperaves, apareix suggerent, atractiva, i t’acaba portant pels meandres del benestar. De sobte, progresses fins al clímax, i ambdós us deixeu caure a cada costat satisfets.

Et lleves i la matinada et regala encenalls de llum. El fred amaina. Et desfàs de les dues o tres mantes i t’aixeques. Serà un dia dur, com ho són tots els dies. Gires la mirada i la fixes al llit desfet, amb les empremtes evidents del darrer encontre,  que espera una nova nit de tendresa, de passió....