Antoni Batista, moments abans de començar la conferència. Foto: Toni Carrasco

El Fòrum de Debats va inaugura divendres la temporada d'activitats 2010-11 amb una conferència titulada “ETA, adéu a les armes”,  que va anar a càrrec del periodista i escriptor Antoni Batista. La xerrada va tenir lloc a l'Auditori d'Unnim-Caixa de Manlleu, de la Rambla Hospital, 11, de Vic. Com sempre, va anar seguida de col•loqui.

En la conferència es van oferir les principals claus interpretatives del conflicte basc i l'estat actual de la qüestió després de l'alto el foc declarat per ETA. També es van plantejar les diferents possibilitats d'evolució del tema des d'una visió objectiva i amb informació recent i de primera mà.

Antoni Batista és un dels millors especialistes de Catalunya en el País Basc i el conflicte violent que viu aquell territori des de fa molts anys. És periodista, escriptor i musicòleg.

- Més informació d'Antoni Batista

------------------

"EL DARRER COMUNICAT D'ETA PRONOSTICA LA FI DE LES ARMES DE FORMA DEFINITIVA, FINS I TOT JA HAN  TRET EL 80% DELS GUARDAESPATLLES DE CÀRRECS  PÚBLICS I ESTANT BUIDANT CEL.LES PROP D'EUSKADI"

- No obstant,  en aquest procés, aquesta vegada, l’Esglèsia basca està fora de lloc, en standby
Toni Carrasco 
 
Unes noranta persones es van acostat divendres passat a l'auditori de la Caixa Manlleu de Vic per escoltar les darreres novetats en quan a la situació actual del grup terrorista ETA a càrrec d'un dels més importants experts periodístics en la matèria, Antoni Batista.La xerrada era molt adient gràcies a la idoneïtat del moment al qual darrerament el Fòrum de Debats ens té acostumats.

El conegut especialista en temes de terrorisme va començar insistint que aquesta vegada els comunicats d'ETA es basen en l'optimisme de la voluntat, i es per això que s'ha d'explicar com s'ha arribat a aquest procés que pot ser definitiu.

Per Batista cal fer una mica d'història quan "a l'any 68 els inicis d'ETA es basaven en matar en defensa pròpia socialment; és amb ells que la policia comença a tenir por des del temps d'en Franco". Com remarca el periodista, "ells no lluitaven contra Franco, lluitaven contra Espanya" i la seva tècnica era "practicar guerra prolongada de desgast". Fins fa poc les negociacions amb ETA "eren sempre una victòria". En aquests moments és creïble, perquè "ofereixen treva indefinida, alto el foc permanent i cessament de les activitats hostils".

Per al periodista, ara ETA "està a punt de perdre la batalla militar i intenta no perdre la batalla política”. Per als històrics d'ETA, a més violència, més independència. Després la mateixa organització ha anat veient que "el pes de la lluita política havia de ser dels polítics". A partir dels atemptats de Nova York i de la internacionalització de la política global antiterrorista, el govern espanyol, junt amb els serveis secrets de les principals potències com els EUA, Anglaterra o Israel han pogut posar setge al món d'ETA.

D'altra banda, la justícia espanyola, amb noves lleis com la llei de partits, ha aconseguit una màxima tan indefensable com "prohibir un partit polític és injust i ineficaç". Per al conferenciant, "el problema d'ETA no són els comandos, sinó els 200.000 que els voten". La llei de partits, com dèiem, "que és injusta però eficaç, ofega ETA i l'afebleix; i per això ens trobem que ETA té la seva base social tocada i és per això que ara tot plegat no té retorn enrere, ja que ara ja fa també més de tres anys que no comet cap atemptat amb morts".

Un altre document molt important a tenir en compte "és la entrevista del passat diumenge 26 de setembre al diari Gara i que amb una extensió d'11 pàgines conté la tesi argumentativa de deixar les armes, és una entrevista contestada per escrit a quatre veus: un històric d'ETA, un exdirigent d'ETA a Batasuna, un sindicalista i un membre de la esquerra abertzale amb un discurs molt polític". En la entrevista es parla de "això s'ha d'acabar, parlen dels sindicats i es reafirmen en el protagonisme dels dirigents polítics en un primer procés d'anar més lluny". Ara només cal esperar la foto de la entrega de les armes com a Irlanda, no de la rendició". Parlen poc de presos polítics (en tenen més de 600). Un dels símptomes que el procés va endavant és que "estan buidant cel.les de presons properes al País Basc, informació que m'ha arribat aquest darrer cap de setmana". Un altre exemple és que el govern basc "ha tret ja el 80% de guardaespatlles a càrrecs electes".

Després de 45 minuts ininterromputs d'explicació del moment actual, va venir el torn de preguntes del públic, que com sempre va ser sucós i fins i tot polèmic. A preguntes del públic, Batista va dir: "Sí, teniu raó, nosaltres els catalans tenim certa simpatia pels bascos però, i ho estem veient contínuament, ells van com sempre a la seva". Va ressaltar que el moment actual és ambigu perquè com deia Xavier Arzalluz "un enemic comú dona cohesió o la teoria de la úlcera sangrante, que sangra però no mata". Curiosament, tot plegat ens fa passar d'un problema de delinqüència comuna a un "problema veritablement polític". És, com va dir el conferenciant, "el pessimisme de la raó o l'optimisme de la voluntat".

A preguntes del públic, el periodista també va afirmar que ara "l’església basca està fora de lloc, per primera vegada en standby degut també a la política de nomenament de bisbes per part de la conferència episcopal espanyola; no tenen bones fonts del que realment està passant, els han anestesiat; l'únic que pot donar la sorpresa és el bisbe de Bilbao". 

Preguntat sobre Arnaldo Otegui, Batista va reconèixer que "és el líder polític més carismàtic, seductor i amb credibilitat en el món abertzale, és el Gerry Adams basc".

En quan als referèndums per la independència per Catalunya i en concret sobre la vigència de la Constitució del 78, Batista va dir que " la Constitució està obsoleta, caurà com ho va fer el mur de Berlin fa vint anys, i a sobre crec que encara és més feble que el mur de Berlín".

Per l'autor, "el veritable terrorisme és el dels estats, no els dels febles; els estats com la Revolució Francesa, les bombes atòmiques, o el bombardeig de Barcelona a la guerra civil". Cal tenir present que "els etarres ells per ells són soldats bascos, no terroristes; i crec que la violència masclista és avui dia el terrorisme més important". Cal reconèixer que estem vivint un moment molt fotut, "els mitjans estan més manipulats que mai, la vulneració de la presumpció d’innocència és present diàriament als mitjans i aquests predisposen els jutges a sentències condemnatòries; estem en una societat prohibicionista que tendeix a la seminquisició".